L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Respiradors per a les escoles"

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha explicat en una entrevista a Ràdio 4 que vol evitar que el curs que ve els alumnes vagin a classe uns dies sí i d'altres no, sobretot els menors de 12 anys. Ha dit que voldria que anessin a classe cada dia, analitzant el cas de cada centre per intentar habilitar nous espais que permetin partir grups i evitar que alguns alumnes s'hagin de quedar a casa. El conseller també ha dit que aquesta voluntat implicarà disposar de més professors i que hi haurà pressupost per fer-ho possible amb "el canvi de la regla de despesa".

Aquest ha de ser el nou gran acord d’estat. El que faci possible que les escoles reobrin al setembre amb la màxima normalitat, amb una generosa dotació econòmica. No soc un expert en educació, però he sigut alumne i he sigut pare, i qualsevol persona que hagi tingut alguna d’aquestes dues experiències sap com d’important és l’escola per a tot: per a la socialització, per a l'aprenentatge, per a la maduració personal, i, en moments tan extraordinaris com aquest, perquè els pares puguin treballar sense haver de tenir la canalla a la falda o enganxada a les pantalles de casa.

Però, esclar, com ho fas per posar a l’escola el mateix nombre d’alumnes en el doble d’espai? El conseller Bargalló ha comentat que es podrien transformar espais com la biblioteca o la sala de psicomotricitat. I tot i així, això no serà possible en moltes escoles. I caldrà habilitar el gimnàs, o la sala d’actes o qualsevol altre espai disponible, encara que siguin uns metres quadrats en un edifici del costat o del davant.

Rematant la comparació, les escoles necessiten respiradors per al curs que ve. Potser caldria cridar mestres i professors jubilats per tornar a fer classe o obrir una borsa de llicenciats disposats a fer-ne. I demanar a les empreses o particulars amb metres quadrats ens desús que es comprometin com els hotels amb la sanitat.

El departament d’Educació està davant del repte més gran des de la restauració de la Generalitat. Però també ho estan els mestres i professors. També per a ells una reflexió: ja sé que som una societat que ha carregat a l’escola la culpa de molts problemes i la solució del molts mals, i els mestres i professors estan sotmesos a una forta pressió emocional perquè no és fàcil entrar en una aula avui en dia, amb tanta diversitat cultural, social, familiar, lingüística... però després del sanitaris, ara els toca als mestres fer una esforç d’adaptació més gran del que han fet fins ara, en aquests dies de classe online. Caldrà molta flexibilitat per salvar el curs que ve. Naturalment, ells sols no el salvaran, i caldrà un esforç extra de part de l'administració, famílies i alumnes. Però aquest és, també, el moment de mestres i professors.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics i exiliats. I que tinguem un bon dia.