Quan no fa il·lusió fer divuit anys

Una professora em convida al seu institut. Són alumnes del temut 3r d’ESO, però en aquesta aula de Gràcia, la mala fama és infundada: escolten amb ordre i participen amb arguments. Quantes hores de feina de mestres que veig en les cares i el to de quatre continents que em miren. Parlem de Charlie Hebdo. De la necessitat de llegir per tenir una opinió i d’esmolar l’esperit crític. I com que jo també vaig ser un noi de Gràcia assegut en una aula, els asseguro que els somnis es poden fer realitat. Alguns em diuen que no els fa il·lusió fer 18 anys, perquè “tot està molt malament”. Tot? Mireu l’educació que heu rebut, la sanitat que us protegeix, la vida que veig al carrer. Sou més bons i forts del que us penseu. No tingueu nostàlgia d’un temps que no heu conegut.