Premi merescut, cinisme i prejudicis
El Premio Nacional a Carme Riera és un encert indiscutible. Però presentar-lo com la prova que l’estat espanyol fa seu el català és un exercici de cinisme polític. Tothom sap quin és el tracte que l’estat espanyol dispensa al català, al gallec i a l’euskera: convertir-los en invisibles fora de les seves comunitats (i si pot a dins, també). No se’ls sent als mitjans, ni en la música, no es poden parlar al Congrés o al Senat, no s’ensenyen a l’escola: és impossible que un jove espanyol senti curiositat per aprendre’ls, se’ls faci seus i, ja no diguem, se’ls estimi. Els joves espanyols creixen amb prejudicis lingüístics semblants als dels seus pares. Per això, com la mateixa Riera comentava, “els lectors [no catalanoparlants] compren les novel·les d’Auster i no les de Cabré”.
