CRÍTICA PREMSA

Lliçó d’alemany per a editors espanyols

Axel Springer, l’editora alemanya del diari boulevardier Bild (2,44 milions de còpies diàries) i d’altres, ha perdut el seu pols contra Google. Com altres empreses del ram, Springer es queixa que els seus articles serveixen perquè el cercador guanyi diners amb publicitat a les llistes de resultats però sense pagar-li drets de reproducció. L’argument de l’editora és que sense proveïdors de continguts no hi hauria res per buscar i Google no tindria negoci. Potser sí. Però si els continguts dels proveïdors no es poden trobar via Google, l’audiència dels proveïdors va per terra. Springer ho ha comprovat dolorosament. La llei alemanya permet als editors exigir que Google News només utilitzi el titular i no breus extractes de text i gràfics, com en altres països. Això van decidir fa tres setmanes els editors alemanys. Al cap de dues setmanes, Springer ha tirat la tovallola. Les visites als seus diaris procedents de Google News havien baixat un 80%, i l’audiència total un 40%. El conseller delegat de l’editora, Mathias Döpfner, es lamentava que la influència de Google sobre l’audiència a internet és massa gran per resistir-s’hi. És a dir, que si Springer hagués continuat prohibint la publicació dels extractes, s’hauria expulsat del mercat ella sola.

A Espanya es va aprovar l’anomenada taxa Google el 30 d’octubre. Obliga els agregadors de notícies, com Google News -però no els cercadors, com el Google original- a compensar els titulars dels continguts per la reproducció de “fragments no significatius”. Ara toca definir quina mena de reproduccions queden subjectes a la taxa, una discussió que promet emocions fortes. La taxa entra en vigor a principis del 2015. Bé. No han après la lliçó alemanya: els mèdia no poden prescindir de Google ni imposar-li les seves condicions. Els editors de premsa espanyols, promotors de la taxa Google, ho haurien de saber. L’acord amb el cercador ha de ser un altre. Si no, els editors s’hi deixaran les dents. Com a Alemanya.