Els diaris que vénen oferiran notícies, anàlisi i opinions, sí. Però també seran llibreries, editorials, serveis de relacions personals i institucionals; seran arxius i museus, àgores, areòpags i tertúlies; seran personal shoppers , clubs de consumidors, centres de bescanvi i mercats dels encants. Tota aquesta activitat, de fet, no és nova i fa prou temps que roda. Vostè ja veu que el mateix ARA li ofereix 33 títols de la literatura infantil i juvenil, gairebé tots notabilíssims, a preus també notabilíssims. Canviarà, però, l'escala en què els fins ara anomenats diaris desenvoluparan aquelles activitats i moltes més. L'escala serà massiva. Constituiran la seva principal font d'ingressos, més enllà de la publicitat.
Per què aquest pronòstic? Perquè he pogut veure els estats de comptes de tres colossos britànics de la cosa impresa i els seus numerets ens diuen una cosa ben simple: fan els diners fora del negoci dels diaris. Parlo del Daily Mail General Trust (DMGT), l'editora del -exacte!- Daily Mail (dos milions d'exemplars diaris), entre altres diaris com Metro , un gratuït que distribueix 1,3 milions de còpies cada dia. Parlo també de News Corporation, editora de The Sun , The Times , The Wall Street Journal , que, tots plegats, sumen 4,7 milions de còpies diàries. En aquest últim cas, els beneficis provenen, sobretot, de les seves operacions de televisió de pagament. El que interessa, però, és DMGT: l'origen dels seus beneficis són les seves divisions de business-to-business com Euromoney (que ofereix informació per a empreses, sobretot del sector financer) i d'organització d'esdeveniments com DMG Events, que organitza vora de 80 conferències en 25 països cada any. The Guardian (200.000 exemplars diaris), per afegir un tercer exemple, sobreviu gràcies a Guardian Soulmates, la seva web de relacions personals, i Auto Trader, una completíssima web de compravenda de cotxes. Ja l'hi deia. Els diaris que vénen, per ser diaris, seran moltes coses.
