Comunicat sobre la meva reunió amb el president Trump

Li vaig implorar que reconsiderés els seus atacs contra el periodisme

[Traducció de la nota feta pública pel 'New York Times'.] Aquest mes de juliol, l'Arthur G. va rebre una petició de la Casa Blanca en què se li demanava que es reunís amb el president Donald Trump. No era res fora del comú: hi ha una llarga tradició de reunions entre editors del 'New York Times' i presidents i altres figures públiques preocupades per la cobertura mediàtica.

El 20 de juliol, l'A.G. va acudir a la Casa Blanca acompanyat de James Bennet, l’encarregat de supervisar els editorials del diari. Els assistents de Trump van sol·licitar que la cita fos confidencial, com ha estat habitual en aquesta mena de trobades en el passat.

Tanmateix, la piulada de Trump d’aquest matí ha fet pública la reunió. Per aquest motiu, l'A.G. ha decidit respondre a la caracterització de la conversa entre tots dos que ha fet el president. La seva resposta es basa en les notes detallades que van prendre l'A.G. i el James.

Comunicat d’A.G. Sulzberger, editor de 'The New York Times'

El principal motiu pel qual vaig acceptar la reunió era manifestar la meva preocupació pel discurs antipremsa del president, que resulta profundament inquietant.

Li vaig dir directament al president que creia que el llenguatge que feia servir era no només divisiu sinó també cada cop més perillós.

Li vaig comentar que encara que l’expressió 'fake news' sigui inexacta i nociva, em preocupa molt més que etiqueti els periodistes com “l’enemic del poble”. El vaig advertir que aquest llenguatge inflamatori està contribuint a l'augment de les amenaces contra els periodistes i que desembocarà en actes violents.

Vaig recalcar reiteradament que això és particularment cert a l’estranger, on alguns règims s’emparen en la retòrica del president per justificar una persecució generalitzada dels periodistes. Vaig avisar que s’estaven posant vides en risc, que s’estaven soscavant els ideals democràtics de la nostra nació i que s’estava erosionant una de les exportacions més grans del nostre país: el compromís amb la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa.

En el decurs de la conversa, vaig remarcar que si el president Trump, com els presidents que l’han precedit, estava disgustat per la cobertura que havíem fet al seu govern, naturalment, era lliure de fer-ho saber al món. Vaig deixar clar en reiterades ocasions que no li demanava que rebaixés el to dels seus atacs contra el 'New York Times' si li semblava que la nostra cobertura no era justa. El que sí que li vaig implorar és que reconsiderés els seus atacs contra el periodisme en sentit ampli, els quals considero perillosos i perjudicials per al nostre país.