DES DE LA CASTELLANA

Cristiano, sense pena ni glòria

El Mundial és, sens dubte, la cita més important del món del futbol. I, per això, cada vegada que se’n celebra un, i passa només cada quatre anys, se’n parla tant i els jugadors hi donen tanta importància. Perquè el paper que hi facis et pot marcar per bé o per mal.

Schillaci es va fer famós per haver sigut el màxim golejador d’Itàlia 90 quan era un autèntic desconegut, o, si ens posem més tràgics, a Andrés Escobar el van assassinar per haver-se fet un autogol que va costar l’eliminació de Colòmbia als Estats Units 94.

Els jugadors veuen un aparador de mides estratosfèriques en aquesta competició, i per això ho intenten aprofitar al màxim. Però una petita errada els pot sortir molt cara. A Zidane li va passar a la final d’Alemanya 2006 amb el famós cop de cap a Materazzi, que sempre se li recordarà, i a Luis Suárez li pot passar el mateix després de la mossegada a Chiellini.

Almenys de Suárez se n’ha parlat, com també del gran paper que està fent la seva selecció. No es pot dir el mateix de Cristiano Ronaldo, eliminat ja del Mundial després de marcar un únic i estèril gol gairebé a l’últim minut del tercer partit. El pitjor és que el portuguès està convençut que el problema no és seu, sinó que juga en una selecció que no està a la seva altura i no té nivell per competir. M’expliquen que ha tingut alguns detalls de dèspota cap als companys i que no ha estat una bona convivència. Suposo que veure que Messi, tot i no estar bé, està sent el màxim golejador del Mundial marcant gols decisius a l’últim minut no el deu haver animat gaire.

En canvi, els que estan més contents són els dirigents blancs. Tenen una gira pactada pels Estats Units i s’han assegurat la presència dels internacionals espanyols i portuguesos i, per tant, una bona entrada de diners a la caixa, ja que si no jugaven Casillas o Cristiano Ronaldo tenien penalització. Això des del punt de vista directiu, perquè el cos tècnic està bastant preocupat, ja que gairebé no podran fer pretemporada a causa dels compromisos publicitaris.

Si aquesta temporada el Reial Madrid ja ha arribat molt cansat al tram final de competició, la que ve la preveuen encara molt més complicada, amb gira, dues Supercopes, Mundial de Clubs i les tres competicions: Lliga, Copa i Champions. Aquí és on la desgràcia blaugrana es pot convertir en la seva gran aliada, ja que només jugarà les tres competicions ordinàries i, a més, no farà gira internacional. Motius per a l’optimisme.