DES DE LA CASTELLANA

Florentino, un president eufòric

Florentino Pérez estava eufòric, abans del partit de Sevilla. I amb raó: totes li ponen. Pel que fa a resultats, ha guanyat quatre Champions en cinc anys, les tres últimes consecutives. Si parlem de pau social, tampoc és que hagi tingut mai gaire oposició. En aquest sentit, l’assemblea de socis compromissaris va ser una bassa d’oli. Com a director esportiu del club, els fets li donen la raó en les decisions preses. Va vendre Cristiano Ronaldo i ara el portuguès ja no guanya premis individuals, ara els guanya un jugador del seu club: Luka Modric. Això el reafirma en la teoria, i gairebé creença, que el que fa grans els jugadors és el Reial Madrid, i que quan marxen del club blanc es tornen petits i sempre es penedeixen d’haver-lo abandonat.

I a sobre ha fitxat un entrenador que li dona aquell plus que sempre s’ha trobat a faltar al conjunt madridista i que sempre s’ha criticat, la poca personalitat a l’hora de tractar la pilota. En el debut de Champions contra el Tottenham, el Madrid en va fer tota una exhibició, i el partit va poder acabar en golejada històrica. Em diuen els que el coneixen que a Florentino no l’havien vist mai tan eufòric. De raons entenia de sobres, com a mínim fins ahir. A més, en relació amb les teories conspiratòries que a Madrid sempre s’han cregut, amb la implantació del VAR a la Lliga per fi el Barça deixarà de gaudir del favor dels àrbitres i s’haurà posat fi al famós Villarato. Ja sé que a molts us semblarà una ximpleria, però us asseguro que, allà, aquestes coses se les creuen. Ja es va demostrar l’altra dia contra el Girona, que s’ha acabat la impunitat. Adeu a mesos sense que cap jugador del Barça sigui expulsat i benvinguts els penals en contra dels blaugranes. Justícia! Florentino està eufòric, esclar.

Això sí, i per posar una mica d’aigua al vi, el president blanc no arriba a entendre de cap de les maneres que Vinicius no jugui al primer equip. La seva gran aposta, el fitxatge sorpresa, la revelació brasilera, un jove talent de 18 anys en el qual s’han invertit 60 milions d’euros. Vinicius és un cromo diferent, un galàctic prematur que no agrada a Lopetegui, que no només no compta amb ell sinó que el fa jugar al filial, a Segona B. I per això, tot i l’eufòria, al president li puja la mosca al nas.

Esclar que mentre la pilota entri no passarà res. Però si arriben altres partits com el primer temps del Sánchez Pizjuán, llavors tocarà prendre decisions. I ho tindrà fàcil. Perquè Florentino està eufòric, i en aquest estat serà molt més fàcil prendre decisions. I amb raó.