Mourinho marxa, el problema es queda

Moltes són les coses que s'acaben aquesta temporada per al Reial Madrid. La més clara i evident és l'etapa Mourinho. El portuguès tancarà tres anys al capdavant de l'equip blanc amb una Lliga i una o dues copes del Rei. Poc palmarès pel desgast a què ha sotmès la institució madridista. I les conseqüències les anirem veient al llarg de la temporada que ve. Deixa un vestidor cremat i dividit. On tothom ha sospitat de tothom. Jugadors que Mourinho ha utilitzat per al seu benefici quan li ha convingut. Ja sigui Adán per enfonsar Casillas o Varane per fer el mateix amb Pepe.

Però el portuguès canvia de lliga i de país i tant li fa el que quedi i sobretot com quedi. En canvi, qui s'haurà de fer càrrec de la situació serà l'home que menys ha estat assenyalat fins ara i el que haurà de crear el seu enèsim projecte: Florentino Pérez. La seva etapa, o el seu mandat per ser més exactes, també acaba. Va tornar com el gran salvador després de dos anys amb el club en mans de Ramón Calderón. Dos anys en què el Madrid va guanyar dues Lligues. En canvi, Pérez en els seus quatre només ha pogut festejar una Lliga i una Copa, i veurem si la setmana que ve n'aconsegueix una altra.

Ha refet els estatuts perquè no hi hagi oposició, perquè ningú més que ell pugui aspirar a presidir el Reial Madrid. Per tant, d'aquí poc més d'un mes serà reelegit. I tornarà a ficar la mà a la butxaca (la seva o la de qui sigui) per fitxar a base de talonari: un entrenador i un o dos jugadors de renom. I, sobretot, haurà de rendir-se a totes les pretensions de Cristiano Ronaldo, ja que el club no es pot permetre el luxe que marxi.

I tornaran a il·lusionar l'afició aquest estiu. Però el problema seguirà sent el mateix. No hi ha un projecte. No hi ha una estructura de club. En cap moment s'ha pensat que el relleu a la banqueta sigui un home de la casa. I, al vestidor, alguns jugadors que aquesta temporada han estat apartats tornaran a agafar el poder i segurament voldran cobrar-se alguna factura pendent. No té bona pinta. La solució de Florentino una vegada més és fer un pas cap endavant, a base de talonari, sense arreglar el problema des de l'arrel.

I segurament el madridisme repetirà la cantarella a què ens té acostumats els últims onze anys: a l'estiu " este año la décima ", i al maig " bueno, pero tenemos nueve Copas de Europa ". Sí, esclar, les mateixes que quan el Barça en tenia només una, i ara ja en té quatre.