Steiner i la memòria d’Europa

Steiner i la memòria d’Europa / ZOLTAN BALOGH / EFE
Escolta aquí l'article de Carme Colomina

CULTURA. “Potser el futur de la idea d’Europa, si és que en té cap, no depèn tant del Banc Central i els subsidis agrícoles, de la inversió tecnològica o la despesa corrent, com ens volen fer creure”. Ho deia George Steiner en la seva conferència al Nexus Instituut de Tilburg del 2004, convertida en una de les reflexions més inspiradores i més reveladores de les contradiccions sobre l’Europa vertebrada a través del territori, la cultura, la història i els moviments de població, i sobre el projecte d’Unió Europea que, precisament els dies d’aquella conferència, feia el gran salt de l’obertura al centre i l’est del continent. Steiner, intel·lectual exiliat de la gran barbàrie del segle XX, preocupat per l’ensenyament i el coneixement, va morir la setmana passada a Cambridge, on vivia, només tres dies després del Brexit. Va morir en una Europa desorientada i desigual. “Fatigada”, la veia ell. Necessitada del seu llegat humanista. En una Europa on l’educació “no respecta la memòria”. “A Europa fins i tot una criatura es doblega sota el pes del passat, com si portés una motxilla massa carregada”, escriu Steiner, intel·lectual jueu, amb el pes d’haver viscut un dels moments més foscos de la nostra civilització.

Aquesta és una Europa que mira al passat per reescriure el present. Que beu de la nostàlgia. On la memòria es deforma per crear noves realitats. Per això el ministeri d’Educació hongarès acaba d’anunciar una reforma del currículum escolar dels estudiants de 12 a 14 anys per fer-lo “més patriòtic”, amb textos plens de relats identitaris sobre lluites heroiques per mantenir la unitat nacional.

“Hi ha un costat fosc en aquesta sobirania del record, en aquesta autodefinició d’Europa com a lloc de la memòria ( lieu de la mémoire )”, es lamentava Steiner.

MOBILITAT. “La història europea està feta de llargues marxes”, escriu, de migracions, i exilis com el seu, d’herències d’Atenes i de Jerusalem, de cultures. I en canvi avui la Unió Europea posa traves a la llibertat de moviment en un territori que sempre ha sigut de trànsit. Patrulles policials controlen fronteres i naveguen pel Mediterrani. Frontex, l’agència de fronteres de la UE, estrena nou mandat, que li permetrà desplegar els seus propis guàrdies armats i uniformats, i un pressupost encara més alt d’11.000 milions d’euros per al pròxim període 2021-2027. Europa es replega.

Dijous passat centenars de migrants i refugiats van intentar creuar la frontera de Sèrbia amb Hongria. Havien organitzat el comboi a través de les xarxes socials i el seu objectiu, deien, era entrar a la Unió Europea. Però al pas fronterer de Kelebia-Tompa van trobar les barricades de la policia hongaresa que els barraven el pas. La majoria del grup procedia de Síria, l’Afganistan, el Iemen, el Marroc i Palestina. Alguns havien escrit cartellets on hi deia que no eren criminals, que tenien gana, que els seus fills mereixien una educació millor o que ja tenien familiars a la UE que els esperaven. Després d’una nit sencera de protestes, de demanar poder passar, la policia els va traslladar als camps de Sèrbia on esperaran el moment de tornar-ho a provar. Segons una ONG sèrbia, més d’un miler de migrants intenten entrar a la UE cada dia des d’aquest país. Només al gener, Hongria va denunciar 3.400 intents d’entrada il·legal.

L’Europa transitable es fortifica. L’Europa del paisatge “abastable i d’escala humana” que descrivia Steiner oblida la seva humanitat.