La fi d’Arco

Santiago Sierra ha fet obres molt polèmiques, accions que involucraven immigrants en actituds humiliants, per exemple, però cap d’aquestes peces igualment molestes ha sacsejat l’entorn artístic de l’Estat com Presos polítics espanyols contemporanis. I això que formalment és de les més light que li conec. La censura -directa, obscena, transparent- d’aquesta obra no s’entendria sense la catalanofòbia desacomplexada de la majoria de forces polítiques i socials espanyoles. De dretes i d’esquerres. I no saben el que han fet. Amb aquesta censura, no sols han multiplicat per mil l’efecte de la peça, sinó que han acabat amb Arco com a suposada trobada cultural del món artístic. Si l’art contemporani no pot ser, també, polèmic, si no pot ser lliure, si no pot provocar debats, llavors perd la seva raó de ser. I el silenci còmplice de molts els restarà tota credibilitat. Com a Helga de Alvear. Quin final més trist!

Etiquetes