El que s’ha de fer a Hong Kong

No és ben bé veritat que tot el món tingui els ulls clavats en Hong Kong. Sí que ho seria, sens dubte, si els habitants de la Xina continental poguessin assabentar-se del que passa a la ciutat més pròspera del seu país. Però el govern xinès ha fet tot el que ha pogut per impedir que arribés a la resta del país cap notícia sobre les manifestacions convocades a Hong Kong en defensa de la democràcia, i això no denota precisament una gran confiança dels responsables polítics en un sistema de govern autoritari com el seu.

Abans de proposar el que haurien de fer les autoritats de Hong Kong, fins ara molt poc hàbils, vull que quedin clares tres coses.

En primer lloc, això d’afirmar, com fa la maquinària propagandística del govern xinès, que els hongkonguesos són manipulats per forces exteriors és un insult als principis i la integritat d’aquests ciutadans. El que empeny desenes de milers de persones a manifestar-se és el ferm convenciment que haurien de tenir la facultat de gestionar els seus afers, com els havien promès, i d’elegir els governants en unes eleccions lliures i justes.

En segon lloc, fora de Hong Kong també hi ha gent que té un interès legítim en el que passa a la ciutat. Hong Kong és un gran centre internacional, amb una autonomia i unes llibertats garantides per un tractat -la Declaració Conjunta Sinobritànica- registrat a les Nacions Unides. En concret, el Regne Unit, l’altra part en aquest tractat, va demanar -i se li van donar- garanties respecte a la supervivència de l’autonomia i les llibertats de Hong Kong durant 50 anys.

Per tant, és ridícul donar a entendre que els ministres i els parlamentaris britànics haurien de deixar de ficar el nas en els temes relacionats amb Hong Kong. En realitat, tenen el dret i l’obligació moral de comprovar si la Xina està complint la seva part del tracte, cosa que, en honor a la veritat, cal dir que en general ha fet fins als últims dies.

En tercer lloc, els principals problemes deriven d’un enfrontament sobre el lloc i el moment en què Hong Kong ha d’emprendre el camí cap a la democràcia que se li havia promès. Quan van garantir als hongkonguesos el dret al sufragi universal, ningú els va avisar que això no volia pas dir que podrien elegir qui votarien. Ningú els va dir que el model democràtic que la burocràcia comunista xinesa tenia en projecte era l’iranià, ni que el govern xinès tindria la facultat de vetar els candidats.

Però és que, en el fons, això tampoc és el que la Xina tenia en projecte. El 1993 Lu Ping, que va dirigir les negociacions sobre Hong Kong en representació de la Xina, va dir al diari People’s Daily : “L’aplicació del sufragi universal s’ha de comunicar al Parlament xinès perquè en quedi constància, però no cal l’acord del govern central. La manera com Hong Kong organitzi la democràcia en el futur pertany totalment a l’àmbit de l’autonomia de la ciutat. El govern central no hi interferirà”. El ministeri d’Exteriors xinès ho va confirmar l’any següent.

El Parlament britànic va resumir el que s’havia dit i promès en un informe de l’any 2000 sobre Hong Kong: “El govern xinès ha acceptat formalment que correspon al govern de Hong Kong determinar l’abast i la naturalesa de la democràcia a Hong Kong”.

I ara què, doncs?

Els manifestants pacífics de Hong Kong, amb els seus paraigües i bosses de plàstic, no permetran que els escombrin del carrer com si fossin brutícia ni es deixaran intimidar fins a la submissió amb gasos lacrimògens ni gas pebre. Qualsevol iniciativa en aquest sentit projectaria al món una imatge terrible i perjudicial de Hong Kong i la Xina, i seria una ofens a per a tot el que el gegant asiàtic hauria d’aspirar a ser.

Les autoritats de Hong Kong s’han equivocat greument a l’hora de valorar el que pensen els seus ciutadans. Com els mals cortesans contra els quals va prevenir Confuci, han anat a Pequín i li han dit a l’emperador el que es pensaven que volia sentir, no el que de debò passa a la ciutat. Ara s’hi han de repensar.

D’acord amb els plans que hi havia fins a les últimes hores, hi havia d’haver una segona fase de consultes sobre el procediment democràtic que s’ha de seguir per reprendre el que al final va ser una arrencada en fals del procés. El que ara hauria de fer el govern de Hong Kong és oferir al poble una segona ronda de consultes com cal, oberta i sincera. El diàleg és l’únic camí assenyat per tirar endavant, i en aquest sentit els esdeveniments d’ahir només afegeixen incertesa.

Els ciutadans de Hong Kong no són irresponsables ni irracionals. No hi ha dubte que un acord acceptable per convocar unes eleccions que la gent consideri justes, sense tupinades, és factible.

Els manifestants de Hong Kong, els joves i els grans, representen el futur de la ciutat. Tenen l’esperança d’aconseguir una vida pacífica i pròspera en què puguin gaudir de les llibertats i l’estat de dret que els van prometre. Això no redundaria només en benefici de la ciutat, sinó també en benefici de la Xina. El futur de Hong Kong és el més important, però també ho és l’honor de la Xina i la seva posició al món.

Copyright Project Syndicate