El bateig dels 'neoindepes' a les aigües del 'procés'

Manolo Ortega era d'UPyD, Carlos Treviño, del PP, i José Rodríguez és del PSC, però tots tres volen la independència. Súmate, associació de castellanoparlants sobiranistes, els va treure ahir de l'armari a Barcelona en un míting a la seu de CCOO, un acte amb 300 persones que era com una mena de bateig. Els tres fins fa poc se sentien més espanyols que la Mare de Déu del Pilar però de cop i volta s'han fet independentistes militants. Podríem dir que ara a Catalunya apareixen els neoindependentistes.

Els padrins d'aquests tres nounats independentistes eren multitud: Muriel Casals, Carme Forcadell, Miquel Calçada, Vila d'Abadal, Francesc-Marc Álvaro, Xavier Sala i Martín i Ramon Tremosa, entre d'altres. Va oficiar la cerimònia el president de Súmate, Eduardo Reyes, que de tan nerviós que deia que estava anava interrompent el seu discurs. El tràngol va valer la pena: va assegurar que tot això de Súmate ho fa pel futur dels seus néts.

El que Súmate ha aconseguit en sis mesos no és poca cosa: 200 socis -la quota trimestral són 25 euros- i 2.000 adherits. Va dir que a Súmate no són castellanoparlants sinó "persones que tenen la mania de parlar castellà"; com un servidor, que té la mania de mossegar-se les ungles. A la segona part de la seva intervenció, ja més segur d'ell mateix, va destacar que l'origen no importa perquè, al cap i a la fi, tots tenim arrels al califat de Còrdova: "És a dir, que tots som moros. I què!"

Manolo Ortega parlava ahir en públic per segona vegada; la primera va ser en una boda. Ortega va explicar que ell es va fer d'UPyD perquè volia promoure un model federal d'Espanya. Quan es va adonar que a UPyD no eren federalistes -tot i que no cal fer-se'n militant per saber-ho-, va donar-se de baixa del partit i va anar virant cap al sobiranisme. Ortega va insistir que no hem d'odiar Espanya, que allà també hi ha bona gent, i va recordar el missatge que a Súmate van rebre d'un pare que els agraïa el seu vídeo promocional perquè havia ajudat el seu fill adolescent a apaivagar el seu odi cap a Espanya.

Carlos Treviño es va presentar com un "nacionalista espanyol i de dretes", "adoctrinat, ionqui de la COPE", però no per això opositor de la independència: ben al contrari, lluita amb la calculadora i la seva persistència per aconseguir-la. Treviño es va esplaiar per argumentar el maltractament fiscal al qual ens sotmeten, segons ell, els "pocavergonyes de tots els governs espanyols". Com que la seva intervenció semblava no tenir final, la portaveu de Súmate a Barcelona va demanar-li, "de bon rotllo, talla el rotllo".

José Rodríguez, orgullós membre del PSC i d'UGT, va tancar la vetllada amb la intervenció menys neoindepe de totes. Va demanar als unionistes que li ofereixin idees, que el convencin que si es queda a Espanya hi surt guanyant, i va concloure que el dret a decidir és una cosa d'esquerres perquè és l'esquerra qui el defensa amb més força. Davant seu, a cinc metres, somreia Sala i Martín. No hi ha res que aturi la convicció dels neoindepes.