Els cinc diputats que volien dormir tranquils
BARCELONARocío Martínez-Sampere apareix per on els periodistes no s'ho esperen. Porta un got de plàstic, possiblement amb cafè, i les onze càmeres de televisió que fan guàrdia al saló gris de passos perduts del Parlament s'hi atansen a corre-cuita. "Allà, mira! La Rocío!", crida una periodista. Tothom la segueix i Martínez-Sampere s'espanta. Demana calma. Martínez-Sampere truca a Àngel Ros, que actua de cap dels cinc diputats rebels del PSC. "On és la Rocío?", pregunta l'alcalde de Lleida. No la veu perquè està envoltada de càmeres. Malgrat que és a quatre metres d'ella, decideix trucar-li. La convoca en un altre racó del Parlament. Cinc minuts més tard, apareixen tots cinc: són les estrelles de la jornada.
En fila van passant Ros, Martínez-Sampere, Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura. Els periodistes els fan un passadís i entren d'un en un en un cercle de flaixos, càmeres i gravadores. Em separo d'aquest circ i m'adono que els companys de professió ignoren altres escenes que en un altre moment no es perdrien: Herrera conversant animadament amb Jordi Vilajoana; Josep Rull, de CiU, que no deixa de somriure mentre parla amb la diputada de Ciutadans Inés Arrimadas; Junqueras tallant el bacallà entre les seves files. El conseller Pelegrí volta per l'edifici sense que ningú l'emprenyi malgrat el merder entre Unió i CDC.
Al matí, la presentació del nou govern s'ha allargat més del que toca, i no perquè Mas dediqui molt de temps a detallar la formació de l'executiu sinó perquè el debat es converteix en una prèvia de la votació de la declaració de sobirania. Els cinc socialistes rebels entren i surten per deliberar. Se'ls nota tensos. Martínez-Sampere confessa a dues periodistes que "vull dormir tranquil·la". Li pregunten pel seu fill, per relaxar-la, però no hi ha manera. La sessió s'ajorna i amb companys d'altres diaris dinem al Mesón Castellano, un clàssic entre els cronistes judicials i parlamentaris de la ciutat. El veterà Pere Ríos em recorda quan l'empresari Bertran de Caralt li va confessar que a presó utilitzava els preservatius per llustrar-se les sabates.
ICV i la CUP se n'aprofiten
Tornem al Parlament i el primer que em trobo és una doble entrevista de televisió: Rull fent declaracions per a una televisió russa i Joan Tardà per a Telecinco. Els polítics de la transició nacional fan esforços per explicar el procés amb la mateixa energia que l'estudiant de ciències polítiques Joan Peiró em relata per què ell no ha votat ICV-EUiA, malgrat que el seu diputat David Companyon l'ha convidat al ple. Peiró, que du rastes i una samarreta subversiva, diu que ell és votant de la CUP perquè, entre d'altres coses, no pot oblidar la violència dels Mossos durant els anys de Joan Saura a Interior. Iniciativa i la CUP es disputen l'electorat i també -per absència del PSC- el mèrit de donar suport a una nova jornada històrica, una més de les que ens esperen fins l'any 2014.
