SEGURETAT

El Pacte Antiterrorista s’eixampla

ERC i el PNB assistiran com a observadors a la reunió, que escenificarà unitat contra el terrorisme

La majoria de partits amb presència al Congrés dels Diputats aparcaran avui la batalla política per escenificar la unitat contra el terrorisme. Ho faran a la reunió del Pacte Antiterrorista que presidirà el ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, a Madrid. Per primer cop la trobada comptarà amb la presència de tots els partits catalans amb escons a la cambra baixa espanyola (directament, o a través dels seus socis estatals), perquè ERC va decidir divendres que de manera “excepcional” i “puntual” assistiria a la reunió com a observador. El partit ho va justificar “per respecte a les víctimes” dels atemptats de dijous i divendres a Barcelona i Cambrils, tot i que manté que els motius que el van dur a no signar el pacte són “vigents”.

També el PNB trencarà la seva tradició d’absentar-se d’aquestes reunions i hi assistirà com a observador “davant la gravetat de la situació”. D’aquesta manera, la reunió d’avui del pacte -signat el febrer del 2015 entre el PSOE i el PP, després dels atemptats a la revista Charlie Hebdo a París, i al qual s’hi van afegir posteriorment més partits- serà la més nombrosa de les que s’han fet fins ara. Servirà perquè Zoido traslladi a les diferents forces polítiques les últimes novetats en la investigació del cas, i també perquè els partits escenifiquin el rebuig frontal i unitari al terrorisme.

La majoria de formacions van detallar ahir qui seran els seus representants a la reunió, i van optar per enviar-hi càrrecs intermedis. Els màxims líders dels quatre grans partits han mantingut contactes directament amb Mariano Rajoy des de dijous. A més del ministre d’Interior, el PP hi enviarà el portaveu parlamentari, Rafael Hernando. Per part del PSOE hi assistirà la seva homòloga, Margarita Robles, i la vice secretària general del partit, Adriana Lastra. El diputat d’Units Podem Rafa Mayoral i el portaveu d’En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech, hi representaran els comuns, mentre que Ciutadans hi enviarà José Manuel Villegas i Miguel Gutiérrez, secretari general i portaveu d’Interior, respectivament. D’ERC hi assistirà el portaveu al Congrés, Joan Tardà, que compartirà taula amb el seu homòleg al PDECat, Carles Campuzano.

Un dels motius pels quals el PNB -que hi serà representat per Aitor Esteban- ha decidit assistir a la reunió és l’acord a què va arribar amb el govern espanyol a canvi del seu suport als pressupostos espanyols d’aquest any, i que incloïa l’entrada de l’Ertzaintza a l’Europol. El ministre d’Interior té damunt la taula la mateixa demanda dels Mossos d’Esquadra. En l’última trobada de la Junta de Seguretat, que es va reunir per primer cop en vuit anys al juliol, després d’un estira-i-arronsa entre els dos executius, es va acordar l’entrada de la policia catalana al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), l’òrgan estatal de coordinació antiterrorista. Però Zoido no es va comprometre a facilitar la incorporació de la policia catalana a l’Europol, sinó que només es va crear una comissió mixta per estudiar-ho. La bona coordinació entre els cossos policials espanyols i el català en la investigació dels atemptats, subratllada insistentment per totes les parts, podria facilitar el compliment d’aquesta demanda, que fa anys que s’arrossega.

Tot i això, encara quedaran asprors per llimar en el terreny polític. Falta resoldre el deute de 600 milions que l’Estat té amb la Generalitat pel desplegament dels Mossos dels últims vuit anys, segons els càlculs del Govern. També caldrà veure com es resoldrà el conflicte amb el ministeri d’Hisenda per incorporar 500 noves places de Mossos que el ministre Cristóbal Montoro no va autoritzar (les va limitar a 50), però que l’aleshores conseller d’Interior, Jordi Jané, va treure a concurs igualment al juliol.

Tornarà la tensió política

Els atemptats a Barcelona i Cambrils han mostrat una nova cara en la relació entre els governs espanyol i català. La barbàrie terrorista ha esborrat la distància entre Rajoy i el president Carles Puigdemont, amb imatges inèdites com la del cap de l’executiu estatal oferint una compareixença de premsa des d’una conselleria de la Generalitat. Tots dos executius han sigut capaços de deixar de banda el Procés, que això no obstant encara la recta final cap al referèndum. Previsiblement, les pròximes setmanes (probablement la que ve) el Parlament acceptarà a tràmit la llei del referèndum, i això tornarà a fer pujar la temperatura política.

Els atemptats no haurien modificat, a grans trets, el calendari de les forces sobiranistes, ni tampoc el guió de la resposta de Rajoy. El govern espanyol ja ha avisat que tornarà a acudir al Tribunal Constitucional per intentar frenar-ho, i apunta ja a possibles inhabilitacions de polítics catalans. Junts pel Sí i la CUP, per la seva banda, tenen previst aprovar al ple del Parlament la llei del referèndum el 6 i 7 de setembre, segons va explicar ahir la diputada cupaire Mireia Boya en una entrevista al programa El suplement de Catalunya Ràdio.

La Moncloa continuarà deixant les mesures expeditives -amb la suspensió de l’autonomia descartada- per a més endavant, però la tensió política està a punt de tornar.

La CUP no anirà a la manifestació dissabte si l’encapçala el rei

La CUP encara no ha decidit si assistirà a la manifestació convocada per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per dissabte que ve, 26 d’agost, contra els atemptats terroristes de dijous. Tal com va explicar ahir la diputada Mireia Boya a Catalunya Ràdio, posen com a condició que la pancarta la portin “taxistes, infermers, metges i mossos”, però no els reis d’Espanya i els representants polítics. En canvi, un dels moviments polítics que integren la CUP, Poble Lliure, sí que ha decidit assistir-hi, de la mateixa manera que demana que la reacció contra l’atemptat no dilueixi el camí cap al referèndum de l’1 d’octubre. Boya també va criticar la presència dels reis d’Espanya a Barcelona després de l’atemptat per la relació que tenen amb els països que financen els terroristes, informa Albert Solé. Els qui van confirmar ahir l’assistència a la manifestació van ser l’ANC i Òmnium. “Hi serem amb tota l’energia per preservar els espais de llibertat. No va ni de partits ni de sigles”, va dir el president de l’Assemblea, Jordi Sànchez, des de la Universitat Catalana d’Estiu. “Sortirem com un sol poble, des de la tranquil·litat i la contundència”, va reblar el seu homòleg a Òmnium, Jordi Cuixart, informa Ot Serra.