PUGNA PP-CIUTADANS

Rivera, abocat a abonar la tensió també a Espanya

La pèrdua de rellevància l’obliga a apujar el to, i això, sumat a l’aznarització del PP, deixa el centre desatès
DANI SÁNCHEZ UGART
DANI SÁNCHEZ UGART

La política espanyola encara es recupera del sacseig que va suposar la moció de censura que va acabar de manera abrupta amb el govern de Mariano Rajoy. I si, pel flanc de l’esquerra, el moviment de Pedro Sánchez ha suposat un impuls per al PSOE, que ha deixat enrere el fantasma del sorpasso per part de Podem, la dreta espanyola viu un moment d’agitació no menys destacable. La pugna entre Pablo Casado i Albert Rivera per erigir-se líder de l’oposició està arrossegant a l’arena el PP i Ciutadans, amb un combat al president espanyol de to més dur i agre, escorat a la dreta, que està deixant el centre polític desatès.

El PP va posar les bases de la seva dretanització amb l’elecció de Casado com a candidat, abans de les vacances d’estiu. Les primeres enquestes van avalar el moviment dels compromissaris populars, que van decidir girar full del marianisme i abraçar una etapa d’aznarisme reloaded, com s’ha pogut comprovar aquesta setmana al Congrés, que els feia reivindicar l’essencialisme, apel·lant a les bases ideològiques de la formació i recuperant un llenguatge molt més combatiu.

Un dels grans damnificats d’aquesta tornada a la cursa del PP va ser Albert Rivera, que s’ha vist despenjat per la dinàmica de polarització que hi ha a la política espanyola i que, de moment, ha sabut capitalitzar millor Casado. Davant d’això, com assenyala el politòleg i professor de la Universidad Carlos III de Madrid Pablo Simón, la formació taronja tenia dues opcions: situar-se al centre liberal que desatenia un PP arrambat a la dreta o mirar de substituir el PP. “I han optat per la segona”, diu.

Tot i que durant l’era Rajoy, Rivera havia aconseguit pujar a les enquestes mantenint una actitud moderada, extremadament pactista i que mirava de fer lluir un to més centrista, el que va fer pujar com l’escuma el partit va ser l’esclat de la crisi catalana. I és que això va fer que la intenció de vot de Cs creixés per la dreta ràpidament i de manera generosa. Arribats a la moció de censura, els estrategs de la formació van concloure que era més rendible pugnar per esclafar el PP que per créixer des del centre, perquè ja tenien terreny guanyat per l’extrem.

Però per fer-se notar davant d’un Pedro Sánchez i un Pablo Casado que ara li han robat el protagonisme mediàtic que en un altre moment havia tingut, Rivera ha arribat a la conclusió que necessita incrementar els decibels. Per això ha copiat a Espanya l’estratègia de confrontació i crispació que fa temps que explota a Catalunya. Ho va demostrar la setmana passada quan, jugant en els marges del reglament i del fair play parlamentari, va canviar a última hora la pregunta de la sessió de control per introduir el debat de la tesi de Sánchez, els dubtes sobre la qual no eren aleshores res més que un rumor. Rivera necessita una estratègia incendiària i que el panorama polític estigui remogut per poder pescar en l’estany de Casado.

El moviment de la tesi li va ser rendible i li ha donat un cert protagonisme. El cas ha sigut portada durant dies i s’ha instal·lat en certs sectors de la dreta un estat d’opinió que considera Sánchez un plagiari. A la vegada, va aconseguir deixar Casado, tacat pel seu propi màster, arraconat. I va transmetre la sensació que el líder popular no havia mossegat primer amb el tema de la tesi perquè tenia coses a amagar: una jugada rodona, però que té la implicació d’apartar-lo encara més dels votants d’ordre, més moderats, que no són gaire partidaris dels exabruptes parlamentaris i que es van acostar a Ciutadans en l’etapa en què feia de crossa de Rajoy per garantir la governabilitat de l’Estat.

Amb tot, a Cs pensen continuar amb la mateixa estratègia, i estan satisfets amb el resultat que els dona. “L’assumpte del màster arribarà molt lluny, i crec que pot acabar amb la carrera de Sánchez”, explica a l’ARA una font de la direcció de Ciutadans, que fa presagiar que la formació nacionalista espanyola no té cap intenció d’aixecar el peu de l’accelerador. De moment, el partit pretén obrir una comissió d’investigació al Congrés sobre els estudis del president espanyol per estirar el xiclet al màxim possible, tot i que el PP de moment no es mostra partidari de la idea, i sense el seu suport és impossible que tiri endavant.

És a dir, entre Ciutadans i el PP han deixat el centre desatès i això és vist al PSOE com una oportunitat per recuperar l’hegemonia, si són capaços de jugar bé les seves cartes ara que controlen el govern. Els errors propis, de moment, estan dificultant aquesta estratègia i carregant de munició l’oposició. Però si els socialistes ocupen el centre, la jugada els pot sortir bé. A Espanya, segons el CIS, el gruix de votants se situen entre el 4 i el 6, en una escala ideològica del 0 al 10, entre l’esquerra i la dreta. Això ha fet que, històricament, la competició electoral se situés en aquesta franja.

Equilibris dins els blocs

Però en l’actual context multipartidista, “les eleccions ja no es guanyen al centre”, considera Simón. L’argument és que els fluxos entre els extrems s’estan tancant -gairebé no hi ha transvasament entre Ciutadans i el PSOE, per exemple- i s’estan concentrant en canvis d’equilibris dins dels blocs. “Això indica que per ser primera força no necessites conquerir el centre, sinó canibalitzar el teu rival”, diu. Rivera ha llegit aquesta nova realitat, i per això competeix amb Casado per veure qui fa l’oposició més descarnada a Sánchez i qui és més dur contra l’independentisme.