CANVI DE CICLE A ESPANYA

Un govern femení per mantenir-se i modernitzar

Sánchez tria un executiu extens, amb més dones que homes i amb independents

El govern espanyol passarà avui, quan els ministres triats per Pedro Sánchez prometin els seus càrrecs davant del rei Felip VI, de cantar El novio de la muerte i deixar les banderes a mig pal durant la Setmana Santa a estar format per activistes homosexuals, un presentador de televisió i fins i tot un astronauta. El flamant president del govern espanyol va traslladar ahir al monarca la llista dels seus 17 ministres, que compondran un executiu “progressista, modernitzador i europeista”, segons el va definir el mateix Sánchez en la seva primera compareixença davant de la premsa a la Moncloa.

Sánchez ha volgut imprimir un to de modernitat al seu equip. No serà paritari com s’havia especulat, sinó que incorpora més dones que homes (11 de 17). Per primer cop des de la recuperació de la democràcia, al consell de ministres se sentiran més veus femenines que masculines, en un dels gestos més poderosos del nou cap de l’executiu espanyol, que ha deixat enrere les quotes per abraçar una nova normalitat. El gabinet incorporarà, com havia anunciat Sánchez, una majoria de militants socialistes, però també una nòmina d’independents, molts dels quals van ser anunciats ahir, com el presentador i escriptor Màxim Huerta, que assumirà la cartera de Cultura i Esports; l’exjutge de l’Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska, conegut també pel seu activisme pels drets dels homosexuals i que assumirà la cartera d’Interior; la fiscal Dolores Delgado, al càrrec de Justícia, o l’astronauta espanyol Pedro Duque, a la sala de comandament del recuperat ministeri de Ciència.

La composició de l’executiu, que abans que Sánchez arribés a la Zarzuela s’havia filtrat pràcticament del tot a la premsa -en un altre dels trets diferencials amb el sempre hermètic Mariano Rajoy-, posa en relleu que la voluntat del nou president és girar la Moncloa com un mitjó. L’estructura ministerial, que recorda molt més la de José Luis Rodríguez Zapatero que la del seu predecessor monclovita (el president conservador tenia només 13 ministeris) és una declaració d’intencions, com va afirmar el mateix Sánchez des de la Moncloa. Per començar, el ministeri d’Afers Exteriors, que assumeix el català Josep Borrell, passa a incorporar la Unió Europea a la seva nomenclatura, en una mostra de l’esperit europeista que vol imprimir el president espanyol a la seva obra de govern. En aquest sentit s’entén també l’elecció de la ministra d’Economia, Nadia Calviño, directora general del pressupost de la Comissió Europea, i una cara ben vista per Brussel·les.

Sánchez recupera la cartera de Cultura, que “no hauria d’haver desaparegut mai”, va dir, i que en l’anterior etapa estava lligada a Ensenyament; crea un ministeri per a la Transició Ecològica, liderat per Teresa Ribera; muta el nom del d’Administració Territorial pel de Política Territorial, per indicar la voluntat d’“enfortir el projecte nacional reconeixent la pluralitat” -tasca que recau en Meritxell Batet-, i incorpora les migracions a la cartera de Treball i la formació professional al ministeri d’Educació. Tot plegat per emfatitzar les prioritats d’un executiu que Sánchez va considerar “el reflex del millor de la societat espanyola”, que és “paritària, intergeneracional, compromesa, altament qualificada”. L’executiu, segons ell, “aspira a reflectir una societat que no perd mai l’esperança” i els seus membres són “plenament conscients” que la política “exigeix escoltar, dialogar i consensuar amb aquell que pensa diferent”. En essència, va dir, l’executiu és “obert”, compost per “líders en cadascun dels seus àmbits” que comparteixen una visió “progressista, modernitzadora i europeista”. I té com a prioritat la modernització de l’economia, la lluita contra la desigualtat, el combat contra la corrupció, l’enfortiment del projecte nacional reconeixent la pluralitat, la lluita contra la precarietat laboral, el canvi climàtic i el terrorisme internacional i enfortir la seguretat interna.

A més de la vicepresidenta i ministra d’Igualtat, Carmen Calvo, el nou executiu incorporarà com una altra de les dones de pes la ministra d’Educació, Isabel Celáa, exconsellera del govern basc de Patxi López, i que assumirà el rol de portaveu. És a dir, serà ella l’encarregada d’explicar en les rodes de premsa de cada divendres els acords del consell de ministres, que es reunirà per primer cop demà mateix. També es va conèixer ahir el destí final de la fins ara portaveu socialista al Congrés de Diputats, Margarita Robles, que assumirà finalment la cartera de Defensa, que incorporarà el control del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Fins ahir s’havia especulat amb la possibilitat que la magistrada assumís les carteres de Justícia o Interior.

Els nomenaments de Sánchez van ser fins i tot ben acollits per bona part de l’establishment mediàtic, que inicialment havia posat totes les traves a l’arribada del socialista a la Moncloa. Els perfils sòlids triats per algunes carteres, amb personalitats amb experiència i prestigi professional, com la cap de Justícia o la d’Economia, valorades en els cercles professionals, indiquen la voluntat del flamant cap de l’executiu d’allargar la legislatura uns quants mesos. L’equip dissenyat pel president espanyol no té cap aire de provisionalitat, malgrat la voluntat anunciada de no esgotar la legislatura, i fins i tot alguns dirigents populars van assenyalar ahir que els noms perfilen un govern “sòlid”.

Des del punt de vista polític, Sánchez s’ha envoltat d’afins. La majoria de ministres amb carnet del PSOE formen part del seu cercle de confiança, amb algunes excepcions, com la ministra de Treball, Magdalena Valerio, procedent de l’equip de la presidenta andalusa i rival interna de Sánchez, Susana Díaz. Però l’executiu tindrà un cordó umbilical amb la seu del partit, al carrer Ferraz, encarnada en el ministre de Foment, José Luis Ábalos, que finalment no assumirà el paper de portaveu, com s’havia especulat.

La modernització, la feminització i el perfil marcadament social seran els ingredients amb els quals Sánchez encararà una acció de govern centrada en les polítiques socials i destinada a consolidar un equip que torni a mobilitzar l’electorat d’esquerres. Vol despertar un votant que consideraven endormiscat després d’una legislatura i mitja de govern de dretes, i que veia com Albert Rivera era capaç de reunir al voltant de la seva proposta la voluntat de canvi. I és que el líder de Ciutadans es consolida com el principal perjudicat del moviment del socialista, just per darrere de Mariano Rajoy, expulsat de la Moncloa i de la presidència del seu partit, per l’exitosa moció de censura del nou president del govern espanyol.

L’esperit del 8-M

Però Sánchez ha volgut modernitzar sense espantar els poders econòmics, que en els últims dies han apagat les alarmes inicials davant del seu moviment arriscat per arribar al poder. Ha llegit l’esperit del 8-M i s’ha esforçat perquè col·lectius fins ara marginats de les institucions espanyoles, com els ecologistes, estiguin representats en el seu executiu. Al davant es trobarà l’oposició ferotge d’uns partits de dretes que li recordaran dia a dia que ha arribat al poder amb els vots dels independentistes, i que ahir ja qüestionaven la “legitimitat” de l’executiu -ho deia el popular Rafael Hernando-; i a un Pablo Iglesias que veu que Sánchez està dissenyant una estratègia per recuperar el lideratge de l’esquerra.

Els 17 noms del nou govern espanyol

Carmen Calvo

Josep Borrell

Dolores Delgado

Margarita Robles

M. Jesús Montero

F. Grande-Marlaska

José Luis Ábalos

Isabel Celáa

Magdalena Valerio

Reyes Maroto

Luis Planas

Meritxell Batet

Teresa Ribera

Màxim Huerta

Nadia Calviño

Carmen Montón

Pedro Duque

Etiquetes