LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT

El pressupost, ‘match ball’ de Sánchez per mantenir-se

Només amb uns comptes propis pot esgotar el mandat

Pedro Sánchez ha començat a tastar aquesta setmana el gust amarg de governar en minoria. El revés que el Congrés va etzibar divendres als objectius de dèficit que portava a votació el govern espanyol va ser el primer avís que el camí que li queda al president espanyol fins a les eleccions, de moment sense data, no serà plàcid. El president espanyol ha començat a posar sobre la taula els primers projectes legislatius que vol tirar endavant, i rebrà el suport de la majoria parlamentària per a iniciatives simbòliques i que donaran contingut a l’acció de govern, com l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos i altres lleis relacionades amb la memòria històrica. També, previsiblement, rebrà el suport dels mateixos grups que el van fer president per desmuntar algunes de les lleis més polèmiques de l’anterior govern de Mariano Rajoy, com la llei mordassa. Però té un repte majúscul, per al qual serà més difícil trobar majories viables, i que pot acabar posant fi de manera prematura al seu mandat: els pressupostos.

Pressupostos

La suma gairebé impossible de Podem, PNB i PDECat

La votació del sostre de despesa va demostrar que Podem, fins ara inactiu en la tasca d’oposició al PSOE, està disposat a presentar batalla i augmentar les exigències al nou executiu perquè extremi el perfil social, fent més passos en la política redistributiva i estirant la palanca de la despesa pública. En assumir el poder, Sánchez va deixar clar que imprimiria un accent social a la seva tasca de govern, però respectant l’austeritat fiscal i els compromisos amb Brussel·les per no disparar el dèficit. Aquestes dues condicions tenen difícil encaix, i es compliquen encara més quan s’hi afegeixen altres variables. I és que si per acontentar Podem Sánchez presenta uns pressupostos clarament expansius, haurà de convèncer partits conservadors com el PNB o el PDECat que és convenient incrementar el ritme de despesa pública i oblidar la disciplina fiscal.

A més, els últims dies s’ha afegit una altra variable a l’equació, que és el canvi de rumb al PDECat, amb la tria d’una nova direcció disposada a fer pagar més car a Sánchez el seu suport a lleis clau. Demà els demòcrates abordaran en la seva executiva possibles canvis en l’estructura del grup parlamentari de Madrid, que podrien beneficiar els detractors d’oferir estabilitat al president espanyol. Aquesta setmana ja es va veure, tant a la votació del sostre de despesa -en què el partit es va abstenir-, com en la primera volta de la votació del nomenament de Rosa María Mateo com a administradora única de RTVE -quan els demòcrates es van dividir-, que la nova situació està farcida d’incògnites per a Sánchez.

A finals d’agost, el president espanyol haurà de fer un segon intent de dur uns objectius de dèficit al Congrés. Si no se’n surt, haurà d’acceptar el sostre de despesa que ja havia aprovat Mariano Rajoy i intentar bastir uns pressupostos amb aquestes limitacions, que difícilment seduirien Podem. I sense pressupostos, sembla inviable que el president espanyol pugui resistir a la Moncloa, especialment després d’haver anunciat durant la moció de censura que s’empassaria el gripau de governar amb els comptes del PP un any, però que intentaria un projecte propi per al 2019. Si no ho aconsegueix, les eleccions anticipades podrien arribar a principis de l’any que ve, o fins i tot les podria fer coincidir amb les municipals, autonòmiques i europees del maig. I això arruïnaria el seu compromís d’esgotar el mandat en el qual, de moment, encara es referma.

Lleis socials i de memòria

L’oportunitat de dotar de contingut el mandat

La dificultat per trobar sumes viables en matèria pressupostària, doncs, pot ser eliminatòria per a Sánchez. Però en previsió que les eleccions poden arribar en un moment imprevist, el president espanyol té el repte de dotar de contingut el mandat per presentar un full del servei als electors que li permeti aconseguir un resultat suficient per revalidar el càrrec. Per a això, Sánchez té un pla basat en tres eixos: la política social, la memòria històrica i el desballestament de les reformes més polèmiques de Rajoy. En el primer bloc hi entren lleis com la de l’eutanàsia, que en principi té el suport majoritari de Cs, que voldrà mostrar una imatge més progressista en la matèria per diferenciar-se del PP de Casado. En memòria també rebrà el suport dels independentistes, com ja va dir el president Quim Torra, i també li surten els números per revertir reformes com la llei mordassa.