CRÒNICA

És la política, estúpids!

El catedràtic d’economia i exconseller d’Economia de la Generalitat Antoni Castells va dibuixar amb aquesta frase els límits del debat Catalunya-Espanya des del punt de vista econòmic en una jornada organitzada per la UB

“La dificultat no és la viabilitat política de la independència de Catalunya, sinó els efectes de la viabilitat política en l’economia”. El catedràtic d’economia i exconseller d’Economia de la Generalitat Antoni Castells va dibuixar amb aquesta frase els límits del debat Catalunya-Espanya des del punt de vista econòmic en una jornada organitzada per la UB. D’alguna manera, es tracta de capgirar el famós “És l’economia, estúpid”, de l’estrateg de la campanya de Bill Clinton el 1992, James Carville, que li va permetre batre George Bush pare. Segons Castells, el fons del debat sobre l’encaix o el no encaix de Catalunya a l’Estat és polític, perquè es tracta de com es distribueix el poder a Espanya.

Ara bé, Castells va advertir que, a la llarga, un conflicte polític sempre té conseqüències en l’economia, i va posar com a exemple l’actual decadència italiana després de dècades d’inestabilitat política. “Hem de tancar la incertesa que es va obrir fa un any o els efectes econòmics acabaran passant factura”, va pronosticar l’exconseller. En aquesta línia, va advocar per “una revisió a fons de les estratègies, no sobre el què sinó sobre el com”. Castells va deixar clar que considera que el Procés ha volgut anar massa de pressa.

El debat sobre el model

Tot i que el debat de fons és polític, Castells sí que va posar l’accent en els desequilibris econòmics en la relació entre Catalunya i l’Estat, sobretot pel dèficit fiscal “excessiu”, les mancances del sistema de finançament i la baixa inversió en infraestructures. Però considera que la discussió central és sobre el model. El vigent és la concepció radial i unitarista de l’Estat, que vol convertir Madrid en una mena de París, i el segon seria un model multipolar.

“Des del meu punt de vista, el model radial no és bo ni per als espanyols, però el que està clar és que no és bo per a Catalunya”, va sentenciar Castells. En aquest punt, l’exconseller va tenir el suport de l’actual comissionat del corredor mediterrani, el valencià Josep Vicent Boira, gran expert sobre la qüestió. “Hem de passar de la taula estadística al mapa per entendre millor la situació”, va recalcar Boira.

El debat va estar centrat en com calcular els costos d’una eventual independència. Jaume Ventura, de la Universitat de Barcelona, va ser meridià: “L’única incertesa és la que provoca l’hostilitat de l’estat espanyol. Sense hostilitat no hi hauria costos, i això és una cosa que ens hauria de fer reflexionar sobre quina opció és millor”, va subratllar.

Per a Albert Carreras, que va ser secretari d’Economia amb Andreu Mas-Colell, el problema és la resistència de l’Estat a canviar d’actitud respecte a Catalunya. “A Madrid haurien d’entendre que hauria estat molt millor pactar amb el president Montilla, o després amb el president Mas, o fins i tot amb Puigdemont, que no pas arribar a la situació actual”. El més optimista va ser Jesús Ruiz-Huerta, responsable de l’equip que va calcular les balances fiscals per part del govern Zapatero i que va defensar que hi havia camp per córrer en la via d’un federalisme autèntic. Però ni tan sols Castells va semblar confiar-hi.