Escàndol de la justícia espanyola
BarcelonaLa justícia espanyola va viure aquest dimecres un episodi absolutament escandalós just en ple judici de l'1-O. L'expresident del Barça Sandro Rosell va sortir en llibertat després de passar 643 dies en presó provisional per decisió del tribunal que el jutja aquests dies a l'Audiència Nacional, que no veu motius per mantenir-lo tancat. La decisió va ser rebuda amb la lògica eufòria i alegria de la família i els advocats, i també es va expressar en el rostre de Rosell en el moment d'abandonar la presó. Però aquesta imatge mereix una reflexió molt seriosa sobre el funcionament del sistema judicial espanyol i l'abús que es fa de la presó preventiva, tal com s'ha pogut comprovar amb els processats en el cas de l'1-O.
La qüestió és que Sandro Rosell ha perdut dos anys de la seva vida sense cap condemna judicial, només pel fet que la jutge Carmen Lamela, la instructora del cas, va decidir que hi havia risc de fuga i de destrucció de proves. Lamela, recordem-ho, és la mateixa jutge que va enviar a la presó els Jordis i la resta d'exmembres del Govern. Tots dos casos han servit per posar de manifest que alguna cosa falla en el sistema judicial quan un tribunal es veu obligat a esmenar, amb el judici ja començat, una decisió tan dràstica com la privació de llibertat. Aquí hi ha almenys dues qüestions a analitzar. La primera és la justificació de la presó provisional. Sembla evident que caldria un criteri molt més restrictiu per aplicar aquesta mesura cautelar, que es pot veure com una condemna avançada i que s'hauria d'aplicar només en els casos en què l'empresonament fos imprescindible per evitar danys a persones, és a dir, en el cas de presumptes assassins, delinqüents sexuals, etc.
I en segon lloc s'hauria de repensar el sistema per dotar-lo de més garanties processals. En aquest debat caldria estudiar mesures com les proposades per alguns experts, o exfiscals com Pedro Horrach –que es va fer càrrec del cas Nóos–, que defensen que les causes no siguin instruïdes per jutges, cosa que les pot acabar contaminant, sinó per fiscals especials. D'aquesta manera el fiscal seria qui dirigiria la investigació, mentre que la figura del jutge hauria de ser només la de vetllar per aquestes garanties processals.
D'aquesta manera es delimitaria molt més la funció dels jutges i els fiscals, perquè avui dia a la pràctica tots dos fan el mateix, és a dir, acusen. I en molts casos els jutges són molt més severs que els fiscals, com va passar quan aquests últims van demanar la sortida de la presó de Joaquim Forn i va ser el jutge Pablo Llarena el que ho va denegar.
L'escàndol amb Rosell arriba en un moment molt delicat per a la justícia espanyola, immersa en un judici, el de l'1-O, que està sent seguit per observadors internacionals i periodistes de tot el món. I una de les coses que més criden l'atenció a aquests observadors és el fet que hi hagi líders polítics i civils empresonats. I més quan, al llarg del judici, l'acusació té cada vegada més dificultats per demostrar el delicte de rebel·lió.
