La senyora Enriqueta

La senyora Enriqueta, una dona amable, desconfiada i molsuda, de braços com braons, i mamelles i esquena de la mateixa grandària –cosa que la fa semblar una dona disfressada de taula amb estovalles–, s’avorreix molt en aquesta urbanització on viuen i es passa el dia mirant per la finestra. Té un marit que no fa res de res, perquè fa anys que s’està amb la baixa, ajaçat al sofà. Ella es queixa que no surten mai, ni per anar a la festa major. La senyora Enriqueta espia els veïns (amb uns binocles que té) i els anants i vinents. Sap l’hora de tornada dels joves i si es fan petons. Sap el dia que la del número vuit es fa el tint (i li ho pondera) i sap si els del quatre s’han descuidat de trucar a l’Ajuntament perquè s’enduguin el sac de restes orgàniques de jardí (i els ho retreu). Va a comprar, dona menjar als gats, renya els nens que juguen a pilota, posa aigua als ocells, recull els encàrrecs d’Amazon de tot el barri. Els veïns se’n riuen i la critiquen, una mica de per riure.

Ahir van robar a casa dels Parera, els del número onze, i els dos agents de la policia local han vingut, al matí, a investigar. Han fet preguntes a tothom que viu al carrer. A ella també. I ella els ha convidat a cafè (unes càpsules molt bé de preu que va a comprar en autobús al poble del costat) i els ha contestat les preguntes. El marit era al sofà, mirant una pel·lícula que sempre mira.

Després, els agents han tornat a la casa on havien “entrat” (ho han dit així). “Podeu posar-vos una alarma –li han dit a la senyora Parera, que encara estava tota trasbalsada–, però sobretot cuideu aquesta senyora, que és la que vigila”. Perquè la senyora Enriqueta ha donat una descripció exacta dels lladres, de l’hora del robatori i de la matrícula del cotxe, que ha fotografiat amb el telèfon. La senyora Enriqueta, avui, no para de riure. Els nens li fan preguntes. Tothom hi vol enraonar. El marit és al sofà, sense saber que és, per un dia, l’estrella del barri.