TOVALLONS NEGRES

Indults, insults

Quan es parla de l’indult, es parla, també, de la necessitat de reformar el delicte de sedició

El ministre de Justícia espanyol ha anunciat, per sorpresa, que “començarà a tramitar les diverses peticions d’indult” per als presos polítics la setmana que ve “perquè és el que toca”. Això passa l'endemà que el tinent fiscal del Suprem, Luis Navajas, denunciés pressions de l’ex fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, “contaminada políticament” i d'un altre “company”. Madrigal era al judici del Procés.

Quan es parla de l’indult, es parla, també, de la necessitat de reformar el delicte de sedició. I aquest delicte –si voleu, antic– no té cap fissura en el Codi Penal. El problema no és que el delicte de sedició requereixi un alçament tumultuari, el problema és que hi hagi jutges encarregats de dir que “tot és violència”, perquè, contaminats “ideològicament” (o qui sap com), volen declarar culpables com sigui els acusats. El problema és que, per si de cas allò de la violència ambiental no cola gaire, s’hagi de fer parlar de Fairy testimonis falsos. La violència la marca la pena. Se’ls ha condemnat com si hi hagués hagut actes tumultuaris (la pena és comparable a la d’assassinat). 

Llavors hi ha la malversació, per la qual també s’ha condemnat alguns d’ells. En Montoro, llavors ministre d’Hisenda, va dir que “no s’havia gastat ni un duro” per fer el referèndum. Les urnes no se sap qui les va pagar. I què van fer, doncs, al judici? Prorratejar. Dir que com que hi havia hagut col·legis oberts aquella despesa de llum era malversació. Seguint aquesta lògica, si Oriol Junqueras i Marta Rovira, asseguts en un cotxe oficial, van parlar de com s’imaginaven que faríem la independència, també estaven malversant benzina i un tros de xofer.

Algú pot pensar que la petició d’indult encabronarà els aporellos. Però és que aquesta potser és la qüestió. Potser, si no se’ls pot sostenir més, se’ls ha de girar l’esquena als de la xarxa de clavegueram. El principal aporello té el pare desaparegut perquè té comptes a Suïssa, dels quals era el principal beneficiari. Això són delictes de veritat.