El millor per a tu

Pensa que important que és estimar la gent que vols governar

Època estranya en què l’amistat i (deixeu-me dir el que mai em pensava que diria) també la bondat són els béns més preuats. Tenir l’escalf de la teva amiga, del teu amic, del teu germà, del teu fill, pare, sogra, cunyat, nòvio, nòvia. D’aquesta gent que vol el teu bé, com tu vols el seu, de manera absoluta i salvatge. Gent que t’estima i gent que estimes. És poc però és tot. No sé si ho pot dir tothom. Olivia, Xavier, Isabel, Irene, Laurent, Iolanda, Laura, Toni, Àlex, Ginebra, Andy, Lluís, David, Sílvia, Maria, Marc, Toñi, Eric, Anna, Hortènsia, Jordi, Vicent, Mònica... Grups de WhatsApp diversos. El de la família, amb la sogra que fa de controladora aèria quan algun dels fills o nores viatja en avió, i amb les bromes dels germans basades en aquells acudits antics que començaven sempre amb un “S’obre el teló...” El dels amics, que es diu "Liberland", on sempre hi ha algú que diu que hem de quedar per menjar i beure i on tothom és feliç quan als altres els van bé les coses. El de córrer, que també és dels amics que corren, amb confessions endorfíniques, favors i promeses de gintònic. Època estranya en què ser estimat és més important que mai, perquè estem tots tan tous... (m’encanta l’expressió “Estàs tova” o, encara millor, “Estàs toveta”).

Tenir això és tenir-ho tot. Ho tens? ¿Ho tens ni que sigui una mica? Si no ho tens, si no ho tens de cap manera, si als teus grups (reals i de WhatsApp) només hi ha cinisme, bromes cruels, racisme escumejant, tàctica i càlcul, si et sembla que els que ara t’afalaguen et canviaran per un altre si passes de moda, llavors no et dediquis a la política. No ho facis, si només ho fas per tu. Pensa que important que és tenir gent que t’estimi, un cop a dalt, i que important que és estimar la gent que vols governar. Tenir gent que quan cal posa llaços grocs pels carrers, perquè vol demostrar-te com pateix per tu i com t’estima. Ho pot dir gairebé tothom, això. No tothom.

Etiquetes