Oblit i perdó

Sí, sí, passarem al vi negre, ja, gràcies. Sí, deliciós, gràcies. Què et deia? Això. Que el covid, el covid ens ha anat molt bé, perquè, com era de preveure, ja no es parla tant de “presos polítics”. Fixa-t’hi, la gent no està tan emotiva, ja no es veuen tants llacets grocs, oi? Aviam si plou, l’Onze de Setembre, tu! Menja la croqueta, és teva, jo n’he menjat tres, ja. El dia a dia, el dia a dia, com més convuls, millor, creu-me. Sí. Això del tercer grau s’ha hagut de fer així. No s’ho mereix ningú, ells tampoc, però és que el que no es podia permetre és veure’ls anar a treballar. Treballar, vull dir, treballar. No treballar en una fàbrica, al torn de nit, no. No treballar com nosaltres, he, he! Treballar. El Forn treballava a Mediapro, collons, que és advocat, ¿i això quin missatge dona a la gent? El Junqueras treballava a no sé quin arxiu, que és historiador, el tio. El Romeva feia no sé què de cooperació, és el puto amo, en això, ho sap tothom. Només ens faltava que la gent els veiés fent feines –ja m’entens– de les que es diuen “importants”. I ara ves a la tele, ara ves a la ràdio, ara ves a un poble i que t’aplaudeixin mil vegades més que al rei... Llavors algú que no està ficat en política què ha de pensar si els veu? Que no deuen ser tan dolents. És que no estem parlant dels bascos, tio. ¿Vols una mica més de pernil? És boníssim. Els bascos tenien tot allò de la violència. I, per això, un tio que ha sigut violent el pots treure en tercer grau. Un que no ho ha sigut no el pots treure! Sí, sí. L’altre dia la... Com se diu? La Forcadell? Va anar al Parlament, tu. Va fer un discurset sobre el feminisme, la tia. Per sort, amb el covid no es va poder abraçar els treballadors, que, hòstia, li tenen estima. Per sort, els nostres ja van encarregar-se de parlar dels “plens de la vergonya” i tot allò. Sí, sí, es cascaran els dotze anys tancats. I espero que sense tercer grau. És que no ens ho podem permetre. Se’ls ha d’oblidar. Del tot. ¿Vols que demanem una mica de peixet fregit? ¿Et ve de gust?