Les 6 claus del cas que esquitxa la família reial
El sumari del cas Nóos explica la trama de frau a l’administració en 63.000 pàgines
BarcelonaEl cas Nóos és la investigació per corrupció a les Illes Balears que ha aconseguit més ressò. Tot i que és molt complex, bàsicament investiga una trama per defraudar diners públics i impostos. Aquestes són les sis claus per entendre el cas.
L’origen: el velòdrom
Nóos és una peça del cas sobre el sobrecost del Palma Arena
El cas Nóos és la peça 25 del macrocas Palma Arena, en què s’investiga el govern balear del popular Jaume Matas pel sobrecost en la construcció del velòdrom de Palma. El jutge Castro va obrir la peça 25 el juliol del 2010, però la primera alerta pública la va fer saltar el diputat mallorquí Antoni Diéguez (PSIB), l’any 2006, quan va denunciar el cost “desproporcionat” dels congressos Illes Balears Fòrum. Els havia organitzat l’Instituto Nóos, dirigit per Iñaki Urdangarin i Diego Torres.
Un cas de grans xifres
La investigació de la trama Nóos ha acumulat 63.304 pàgines
El sumari del cas Nóos, que recull tota la investigació feta pel jutge Castro, té 63.304 pàgines. S’hi inclouen 319 declaracions de testimonis i imputats, 340 resolucions judicials i 85 recursos i apel·lacions de les parts.
Afany de lucre
L’Instituto Nóos, la porta d’una trama per cobrar diner públic
Els dos Illes Balears Fòrum i els tres Valencia Summit són els projectes més grans de l’Instituto Nóos. Congressos sobre turisme i esport pels quals la fundació, teòricament sense afany de lucre, va cobrar un milió d’euros per cadascun entre el 2004 i el 2006 als governs balear i valencià. Amb els congressos, entre despeses que no s’han justificat mai i factures creuades, el jutge calcula que l’Instituto Nóos hauria desviat 4.048.808 d’euros públics. Segons el jutge i el fiscal, els desviaven a través de factures falses d’una complexa xarxa de societats, una de les quals era Aizoon.
L’eina dels ducs de Palma
Aizoon va servir per desviar diner públic i defraudar Hisenda
Aizoon no només va facturar a l’Instituto Nóos. Segons els investigadors, per desviar diners públics, Urdangarin també feia servir aquesta societat per facturar les feines d’assessor i membre de consells d’administració d’empreses privades. Així no les tributava a la renda, sinó via impost de societats, més baix. També evitava impostos pagant despeses familiars de tota mena amb aquests diners. L’empresa era propietat a mitges d’Urdangarin i la infanta, a qui el jutge veu cooperadora necessària d’aquest frau a Hisenda i del blanqueig de diners.
El jutge i el fiscal, dividits
La infanta Cristina enfronta José Castro amb Pedro Horrach
La decisió del jutge de citar com a imputada a la filla de Joan Carles I el va enfrontar amb el fiscal Pedro Horrach, que n’és contrari i hi va recórrer en contra. Ara ho tornarà a fer. Tot i que havien començat la investigació molt units, aquesta diferència els ha distanciat.
Draps bruts airejats
Els correus personals lliurats per Torres esquitxen la monarquia
Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres ja s’havien distanciat abans que comencés la investigació, per diferències a l’hora de repartir-se els beneficis. Però amb el procés judicial es van enfrontar obertament. Durant el procés, Torres va anar lliurant correus electrònics enviats des dels comptes de Nóos, incloent-n’hi d’Urdangarin, que feien evident que dirigia Nóos i que delataven peticions de favors a Joan Carles I i Felip de Borbó.
