Publicitat
Publicitat

Eliminar tota ingerència de la justícia estrangera

El veritable motiu del magistrat Pablo Llarena per retirar l’ordre europea de detenció i entrega (OEDE) de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig ha sigut de caràcter eminentment polític. I ha quedat en evidència moments després de dictar la interlocutòria de renúncia de la justícia espanyola davant la justícia belga.

En efecte, acte seguit de signar la seva decisió, el magistrat Llarena va signar una providència per mitjà de la qual, com qui no vol la cosa, s’ha anul·lat l’ordre de detenció internacional contra els cinc citats. Per tant, no només s’ha buscat evitar un previsible resultat advers de la sentència del jutge d’instrucció de Brussel·les -un rebuig a l’extradició pels principals delictes de sedició i rebel·lió-, sinó que, en anul·lar l’ordre internacional de detenció, s’assumeix que no s’obrirà amb cap altre país un nou procediment d’extradició.

Llarena corregeix de manera dràstica el curs obert per la Fiscalia de l’Audiència Nacional i la magistrada Carmen Lamela el 3 de novembre, després d’enviar a presó els vuit consellers independentistes. Aquell dia la magistrada va decretar la presó incondicional també per a Puigdemont i els quatre consellers que s’han quedat a Bèlgica, però va afegir dues mesures més: l’euroordre dirigida a les autoritats belgues i l’ordre internacional de detenció. Fonts judicials consultades per l’ARA assenyalen que tècnicament els fiscals i la magistrada es van precipitar, ja que tenien en aquell moment pocs indicis per sostenir l’acusació.

“Aquí no estàs reclamant un terrorista islamista, el presumpte autor d’un assassinat o qui ha comès una estafa, temes que es resolen acceleradament amb l’euroordre”, assenyala la font. Llarena ha comprovat que el procediment d’extradició havia adquirit a Bèlgica un paper cada cop més preponderant i, sobretot, que podia convertir-se en un factor de censura i crítica de les actuacions de la justícia espanyola. Ara, després de la decisió adoptada, el Tribunal Suprem té el monopoli exclusiu del procediment, alliberat de la ingerència de la justícia d’altres països.

21D

Etiquetes