Judicis al Suprem, l’AN i Barcelona
El primer judici començarà amb tota probabilitat al novembre
Les tres investigacions en curs sobre l’1-O acabaran en tres judicis. El primer, per jerarquia del tribunal, serà el que Pablo Llarena instrueix al Tribunal Suprem. Els dos següents seran, probablement per aquest ordre, el que investiga la magistrada Carmen Lamela a l’Audiència Nacional (AN) i el que instrueix Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del jutjat d’instrucció número 13, a l’Audiència de Barcelona. La sentència del Suprem, que podria dictar-se durant la primavera del 2019, marcarà el llistó.
L’objecte de les investigacions en els tres tribunals és la preparació i celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Si bé una d’elles, la del Suprem, s’explica -o es justifica- perquè és el tribunal a qui li toca jutjar els aforats, el cert és que el magistrat Llarena ha organitzat una divisió de la feina amb l’objectiu d’acabar la investigació sumarial el juliol vinent, cosa que permetria celebrar el judici oral a partir del mes de novembre. En aquesta divisió de la feina, que preveu diferents nivells de responsabilitat, Llarena s’ha quedat amb la part política : els consellers, els exmembres de la mesa del Parlament i dirigents que, segons els informes de la Guàrdia Civil, van participar activament en l’arquitectura de l’1-O.
Llarena ha deixat en mans de Lamela la instrucció de l’actuació de la cúpula dels Mossos en relació als fets del 20 de setembre i l’1 d’octubre. La fiscalia va sol·licitar sense èxit que el Suprem assumís la investigació contra Josep Lluís Trapero, així com la de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Ara la fiscalia ja no demana incorporar Trapero a la causa perquè Lamela ha imputat part de la cúpula del cos, entre els quals l’exdirector Pere Soler. En canvi, s’assumeix que Jové, investigat per Ramírez Sunyer a Barcelona, acabarà al Suprem. “Les reunions que figuren a l’agenda Moleskinesón prova de càrrec que el magistrat Llarena ha pogut confirmar en les múltiples declaracions i que cita cada vegada que pot en les seves resolucions. ¿Com es justifica mantenir-lo fora del Suprem sent, a més, aforat?”, assenyala una font consultada.
En l’horitzó hi ha el judici al llarg de tot l’any 2019. La filosofia de les actuacions, en funció de la conducta de Llarena, és que el judici dels fets de l’1-O ha de ser coetani amb els fets, amb la preparació i el desenllaç. Un escarment, doncs. En altres paraules, el judici i la sentència han d’estar tan a prop com sigui possible dels fets. D’aquí que, per urgència, s’hagi optat per la divisió de la feina: Suprem, Audiència Nacional i Audiència de Barcelona.
Llarena no manté comunicació amb Lamela -ofesa el novembre passat quan va transcendir que Llarena havia apuntat als lletrats dels membres de la mesa del Parlament que una cosa era el Suprem i una altra l’Audiència-, però sí amb Ramírez Sunyer, que també té relació fluida amb els fiscals del Suprem. El jutjat número 13, el que primer va investigar en secret la causa, juntament amb la Guàrdia Civil, quan encara no es parlava de rebel·lió ni sedició, ha sigut una font d’informació permanent de la instrucció del Suprem, el cavall de Troia -a través d’intervencions telefòniques- de l’organització de l’1-O. El Consell General del Poder Judicial, amb el suport del president, Carlos Lesmes, ha nomenat un jutge de suport per deixar Ramírez Sunyer a càrrec de la instrucció de l’1-O, en la qual estan investigats els anomenats lampistes del referèndum i els tècnics i funcionaris que van participar en l’organització.
