Publicitat
Publicitat

Es tancarà en fals el cas Bankia?

L’argument per no investigar el Banc d’Espanya i la CNMV no s’entén

El jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu ha rebutjat imputar la cúpula del Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en el cas Bankia.

La decisió salva l’actual subgovernador del Banc d’Espanya, Fernando Restoy, que el juliol del 2011, sent vicepresident de la CNMV, va autoritzar el fullet de sortida a borsa del banc aleshores presidit per Rodrigo Rato.

En la seva interlocutòria, dictada divendres, el jutge dóna la raó al fiscal Alejandro Luzón, que es va oposar a la declaració com a investigats de Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador en el moment dels fets; de Javier Aríztegui, subgovernador; de Jerónimo Martínez Tello, llavors director general de Supervisió, i de Fernando Restoy.

El jutge explica que l’“única participació [dels alts responsables del Banc d’Espanya] en els delictes investigats seria mitjançant la seva comissió dolosa, la qual cosa suposaria que tots els funcionaris del Banc d’Espanya i de la CNMV que intervenen en les tasques de supervisió i de control de les entitats bancàries van participar de manera conscient, voluntària i materialment al resultat lesiu”. Ergo: no és creïble una confabulació de tantes persones, resulta impossible.

Però, per què s’ha de suposar que “tots els funcionaris” hi van participar? Tant el jutge com el fiscal tanquen els ulls davant els informes aportats a la causa per la unitat de suport de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) a la Fiscalia Anticorrupció, basats en documents del Banc d’Espanya. El 2013 la IGAE ja va respondre, anticipadament, a l’argument que la confabulació d’un nombre tan elevat de persones suposaria una “elaboració fàctica inversemblant”, jutge Andreu dixit.

La IGAE apuntava: “De la documentació de les inspeccions s’observa que les conclusions inicials dels inspectors es van resumint i suavitzant fins a concloure en un escrit de recomanacions que, de vegades, no sembla reflectir amb cruesa els problemes que ha de solucionar l’entitat”.

Després de la feina d’embelliment, l’informe conclou: “De totes aquestes debilitats, incompliments i actuacions incorrectes, els informes de la inspecció conclouen formalment en escrits de recomanacions, i tan sols en l’última etapa de requeriments, per solucionar, corregir o finalitzar aquestes pràctiques, però no ens consta en la informació la imposició de sancions amonestacions o cap altre tipus d’actuació que reforci el paper de supervisió del Banc d’Espanya”.

Jutge i fiscal tampoc tenen en compte els informes aportats el 30 de març passat pels pèrits judicials, els inspectors Víctor Sánchez i Antonio Busquets, que reforcen el que advertia la IGAE. Els informes van detectar els forats abans de la sortida a borsa. Problema: se’n va fer cas omís. Perquè el pla de la cúpula del ministeri d’Economia, el Banc d’Espanya i la CNMV no s’havia d’espatllar amb cap mala notícia.

El jutge retreu a l’advocat Andrés Herzog que ara hagi sol·licitat aquestes imputacions, però és que aquesta sol·licitud es va fer després de l’informe devastador dels pèrits. I, a més a més, ¿per què ha imputat el jutge l’auditora Deloitte i un dels seus socis, Francsico Celma, “quan la instrucció de la causa està pràcticament acabada”?

Sembla que el jutge té pressa. Vol tancar la investigació de seguida. Si ha imputat l’auditora Deloitte i el soci Celma, tal com va sol·licitar Herzog, és perquè ja era a l’agenda. Més enllà, és una línia vermella.

El pas que ha fet porta a un tancament en fals i suposa l’entrega d’un certificat de bona conducta als supervisors “la intervenció dels quals”, segons la interlocutòria, s’ha dirigit a “la correcció de diverses males pràctiques llavors detectades”.