CORREPINSIBOTICLASTES

Ciclistes, repartidors i falsos autònoms

Des de fa mesos, l’empresa de repartiment a domicili Glovo manté una lluita amb l’administració pública entorn de si els seus repartidors (la majoria ciclistes) són autònoms de debò o falsos autònoms i, per tant, haurien de tenir contracte laboral i l’empresa hauria de fer-se càrrec de la seva part de la Seguretat Social.

Al nostre país la consideració d’autònom segons la legislació vigent s’aplica “a les persones físiques que realitzin de forma habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona una activitat econòmica o professional a títol lucratiu”.

L’aspecte diferencial és “fora de l’àmbit de direcció d’una altra persona”. Les empreses que fan servir ciclistes i motoristes estan sens dubte organitzant les tasques dels repartidors. Esclar que Glovo podria argumentar que ells no organitzen res, que són una aplicació que es dedica a llançar sol·licituds de transport a les quals persones lliures que tenen bicicleta o moto s’apunten, una per una, a escollir lliurement.

La frontera entre una situació i l’altra és fina. És cert que el repartidor podria perfectament fer feines per a altres empreses i, per tant, estaria agafant repartiments de diversos clients, com un autònom. Però la realitat no és aquesta. El repartidor de Glovo no és un fuster o un venedor d’assegurances amb una cartera pròpia de clients. El repartidor de Glovo porta unes bosses tèrmiques de color groc amb la marca de l’aplicació i reparteix (ni que sigui dies aïllats) per a una sola empresa. És diferent d’un taxista, que no depèn de ningú i es dirigeix allà on el client que puja al vehicle indica.

Hi ha massa diferències: utilització de logotip, encàrrecs rebuts per una sola entitat i estar organitzat per un tercer. Poc importa que treballin un sol dia o nit, per a això existeixen els contractes de curta durada.