LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT

Rajoy i Sánchez s’enroquen i torna el fantasma d’unes noves eleccions

El líder del PP crida a la “reflexió”, també personal, i el del PSOE li aconsella ser investit pel PDC

Espanya es posa en mode bucle. Les eleccions del 26-J van reforçar el PP però no van capgirar els equilibris per facilitar una aliança. Per governar, el PP continua necessitant el PSOE. La resta d’opcions obliguen a pactes encara difícils d’explicar. Després d’un primer tempteig de Mariano Rajoy amb els grups, que va acabar després que el president en funcions i candidat a la reelecció es reunís ahir amb Pedro Sánchez al Congrés, el fantasma d’unes noves eleccions (les terceres en un any) treia definitivament el cap situant-se al bell mig de l’escena. Les incerteses s’acumulen. Sánchez deia que “ara per ara” continua amb el no a Rajoy, i el president reiterava que en qualsevol cas necessita el PSOE.

El socialista evitava descartar-se explícitament per encapçalar una alternativa (tot i que aquesta possibilitat suscita al seu partit menys suports que una abstenció a la investidura del líder del PP) i el popular afirmava que si no obté suports que li garanteixin “un mínim d’estabilitat” en els pròxims dies, haurà d’obrir “un període de reflexió” amb ell mateix i amb la resta de partits per valorar les sortides al laberint de la fi del bipartidisme. Donava a entendre que fins i tot la seva continuïtat pot estar en qüestió, malgrat que després el seu entorn s’afanyava a deixar clar que era una reflexió general i que no tirarà la tovallola de la investidura. Sobre si se sotmetria al debat o no també va ser, d’entrada, ambigu.

En tot cas, Rajoy va enviar un missatge de tranquil·litat amb l’argument que això no ha fet “més que començar”. Però el fet és que el diàleg multipartit està encallat, els contactes són de baixa intensitat i ni es negocia encara formalment la composició de la mesa del Congrés, que es vota dimarts vinent. Tant el PP com el PSOE aspiren a presidir-la.

El cap de l’executiu havia amenaçat de no anar a la investidura, però té previst fer-ho per pressionar els aliats potencials i activar el compte enrere d’unes terceres eleccions de les quals tothom renega. Ha previst que les sessions siguin la primera setmana d’agost. El dia 2 començaria el debat, el 3 es faria la primera votació, que posaria en marxa els terminis, i el 5 la segona. Si la investidura fracassa i el rei ja no encarrega a ningú provar-ho (Rajoy rebrà l’encàrrec) les eleccions serien el 27 de novembre.

La primera ronda de Rajoy deixa, a hores d’ara, tres escenaris, descartada la gran coalició pel no rotund i unànime del PSOE a compartir govern amb el PP.

PP amb gest final del PSOE

Rajoy té pressa, però és evident que si Sánchez ha de fer el trànsit del no a l’abstenció es farà pregar i fins i tot és possible que convoqui un comitè federal per fer-ne coresponsables els barons. Sánchez hauria de virar, i ajudaria (i molt) que Ciutadans anés més enllà. El partit d’Albert Rivera va formalitzar ahir l’inici del seu gir i que el veto a Rajoy ja és història. Abans que el PP els trametés (a ells i al PSOE) una proposta de programa de govern pensada per atreure’ls, la seva executiva ja va concedir una abstenció “tècnica” -que no innòcua- en segona volta. Si van més enllà i passen al sí, i per tant Rajoy té 169 vots, serà més difícil que els socialistes segueixin bloquejant. Sánchez ho sap i mentre C’s es mantingui en l’abstenció podrà seguir en una posició de confort veient com Rajoy les passa magres. El PP treballa en dos escenaris: el d’investidura i el de legislatura. Per al primer vol comptar amb el PSOE. Per al segon intentarà sobreviure per aprovar pressupostos i lleis amb C’s, CDC, el PNB i els canaris, que completen la majoria de centredreta al Congrés.

Sobiranistes a la pista de ball

Sánchez deia després del 20-D que no volia pactar amb Podem perquè el govern d’Espanya “no pot descansar sobre independentistes”. Ara, però, com que ell no es vol mullar, pretén que Rajoy hi pacti. Ahir va ressaltar la importància del plet català per afirmar que cal “diàleg, negociació i propostes”, i que una bona manera d’encarar-ho seria sumar-hi els nacionalistes. Rajoy ho rebutja perquè el Partit Demòcrata Català “no comparteix l’essència de la Constitució”, i Francesc Homs instava Sánchez a moure’s i liderar una alternativa amb Podem i perifèrics. Un pacte que tindria el vot del PDC perquè ha “esborrat línies vermelles” i en té prou fent fora Rajoy i creant una comissió per debatre si cal un referèndum o no. Fa dies que Pablo Iglesias, ara fora del focus, pressiona Sánchez en la mateixa direcció, afirmant que els sobiranistes tenen demandes assumibles. L’operació necessitaria ERC i el PNB. Ahir el republicà Joan Tardà advertia que sense referèndum no hi ha res a fer.

Tornar a votar

El 26-J la participació va baixar i la bronca a l’esquerra, incapaç d’acordar la investidura amb C’s, va ajudar el PP. Segons Rajoy, que hi hagués nous comicis seria un “esperpent”, i també una caixa de sorpreses. Si després del 20-D Sánchez va prendre la iniciativa, ara la té Rajoy. El PSOE seria aquest cop culpable del bloqueig i Sánchez tindria nul·les opcions de repetir, ja que el PSOE buscaria nou candidat. En canvi, si investeix Rajoy pot tenir encara alguna opció de sobreviure com a secretari general.