El TC tomba les estructures d’estat

Mas i Junqueras havien legislat sobre l’endemà de la desconnexió en àmbits com la política tributària

De nou inequívoca i, de nou, per unanimitat i sense dilacions. El Tribunal Constitucional (TC) va dictar ahir sentència contra les estructures d’estat catalanes, setze mesos després de l’aprovació del paquet legal i un any després de la presentació del recurs per part del govern espanyol. Convergència -CiU, en aquell moment- i ERC van pactar la legislatura passada incloure als pressupostos i a la llei mesures legislatives per a la desconnexió. Aquestes incloïen des del funcionament de la Hisenda catalana o l’Agència de Protecció Social, fins a l’inventari d’actius i passius, plans directors d’energia, telecomunicacions, sistemes d’informació i transport ferroviari i un nou servei meteorològic. L’alt tribunal va decidir ahir, després d’un intens debat, anul·lar-ne la majoria, entre elles el pla director de la Hisenda pròpia, i rebaixar la càrrega política d’altres, com ara l’Agència catalana de Protecció Social o l’inventari de patrimoni de les administracions. Estaran tolerades sempre que no contravinguin (o ho intentin) la legalitat espanyola.

El temps i la determinació o no del Govern de Carles Puigdemont per complir la sentència dirà fins a quin punt la decisió de l’alt tribunal, justificada al llarg de 90 pàgines, serà un altre torpede al recorregut que fa el procés, si més no dins de la legalitat espanyola. Que legalment el marge s’ha esfumat ho van donar per fet les formacions unionistes, que veien “enfortida” la unitat d’Espanya, mentre que els sobiranistes afirmaven ahir que caldria seguir a base d’unilateralitat (la via que reclamava ERC) o buscant escletxes legals que, si són transitables, deixarien en “mínima” l’afectació, tal com pronosticava la portaveu del Govern, la convergent Neus Munté.

“Autonomia no és sobirania”

El text dels magistrats parteix de la base, que fa avinent a partir d’una sentència del TC de l’any 1981, que “autonomia no és sobirania”, així com de la consideració que els legisladors catalans, amb les normes que el govern de Mariano Rajoy va recórrer després de demanar un dictamen al Consell d’Estat -i que aquest li ho aconsellés-, han comès un evident “excés competencial”. Legislar avant la lettre no està permès, i menys per impulsar un procés de secessió unilateral, tal com feia notar el recurs del govern espanyol.

Fora de la legalitat espanyola han quedat, doncs, aspectes referits a l’administració tributària catalana que el Govern intenta desplegar, el catàleg d’infraestructures, els plans directors d’energia, telecomunicacions, sistemes d’informació i transport ferroviari, així com el nou servei meteorològic i la legislació sobre grans centres comercials en els ports públics, de titularitat estatal. La sentència no posa pegues a la creació d’una agència tributària catalana -ho preveu l’Estatut vigent- per gestionar impostos propis, però sí que deixa clar que en cap cas es pot pretendre preveure assumptes que divergeixin de la llei tributària espanyola o, senzillament, la ignorin. Així, la Hisenda catalana, afirmen, sempre haurà de tenir unes competències limitades i estar “sota l’imperi de la Constitució espanyola”. L’alt tribunal apunta que no es pot “disposar de res” sobre l’àmbit legislatiu de l’Estat i que les lleis aprovades pretenien “deteriorar” el paper de l’Estat en el repartiment competencial.

Hisenda limitada a l’Estatut

El desplegament de la Hisenda pròpia ja va quedar suspès amb el recurs previ del govern espanyol, que entenia que s’envaïen les seves competències en preveure una eventual incorporació de personal de l’agència tributària estatal a la catalana. La sentència apunta que la intenció de les estructures d’estat és posar les bases per a una Catalunya independent, cosa que, òbviament, no té cabuda en el marc estatal. Salva l’Agència de Protecció Social, que podrà desplegar competències sempre que no alteri el principi de caixa única de la Seguretat Social, de la qual depèn el pagament de prestacions i pensions.

El valor de la unanimitat

La sentència, que en els pròxims dies es donarà a conèixer íntegrament, es va aprovar per unanimitat. El TC, presidit per José Francisco Pérez de los Cobos, que fins al 2011 va compaginar la condició de magistrat i militant del PP, és de majoria conservadora, però en tots els assumptes relacionats amb el procés s’autoimposa l’acord amb la minoria progressista per evitar donar arguments als independentistes. Així, en algunes sentències, com la de la declaració de sobirania, ha rebaixat el to per garantir-se la unitat. Fins ara, les lleis i declaracions vinculades al procés han anat quedat anul·lades, i això ha abocat els sobiranistes a la unilateralitat si volen mantenir els compromisos electorals. El ponent de la sentència ha sigut el magistrat Santiago Martínez-Vares García, del bloc conservador i un dels dos vocals que promou el Consell General del Poder Judicial.

El Parlament insta a aixecar el veto a la llei d’emergència social

Només una estona abans que el Tribunal Constitucional (TC) anunciés l’enèsima estocada al procés sobiranista van fer-se públiques les al·legacions que el Parlament ha presentat a l’alt tribunal perquè aixequi la suspensió dels articles de la llei d’emergència social. Segons va publicar el Butlletí Oficial del Parlament, la cambra argumenta que la normativa sobre pobresa energètica i habitatge no envaeix les competències estatals ni és “incompatible” amb les lleis espanyoles, que segons els lletrats del Parlament “no són suficients” per abordar els problemes socials que hi ha a Catalunya. De fet, la cambra avisa el TC que si no s’aixeca la suspensió es produiran “greus perjudicis socials”, i assegura que ni els bancs ni els fons d’inversió es veuran afectats en cap cas. La llei d’emergència social va ser suspesa el 31 de maig de manera automàtica, quan el TC va admetre a tràmit el recurs interposat pel govern espanyol. Ara l’alt tribunal encara té quatre mesos per prendre la decisió final.