Unes eleccions il·legals que cal guanyar

La llista electoral ha de ser de país, nacional i democràtica. És el que volem la majoria de ciutadans

Vivim un moment excepcional. Estem vivint un cop d’estat donat des de l’Estat i contra la mateixa Constitució espanyola que diuen defensar. La separació de poders ha desaparegut. L’estat de dret s’ha dissolt. Una llarga llista de corruptes està instal·lada en les estructures estatals. N’és una expressió inequívoca la manera d’aplicar l’article 155. Un 155 versió Fraga de l’any 1978 que havia estat explícitament rebutjat aleshores per la majoria parlamentària que va aprovar la Constitució. Tot plegat embolcallat d’un renovat nacionalisme espanyol rabiós, del qual participen molts policies, feixistes reapareguts, els partits unitaristes, gran nombre dels alts funcionaris de l’Estat -sigui de l’executiu o del poder judicial- i no cal dir que els dirigents empresarials o periodístics dels mitjans de comunicació i molts consellers de les empreses de l’Íbex. El nacionalisme espanyol té quatre objectius essencials: reinstal·lar l’acció directa de l’Estat sobre Catalunya, espanyolitzar la societat catalana, centralitzar el poder polític a Madrid i mantenir les rendes fiscals extretes de Catalunya.

Les conseqüències són òbvies. En primer lloc, polítics catalans i líders cívics a l’exili o engarjolats, maltractats, acusats de delictes inexistents en el mateix ordenament institucional espanyol. En segon lloc, les institucions catalanes desmantellades i, per tant, els mecanismes institucionals i cívics de representació i de progrés de la societat catalana obturats. En tercer lloc, el procés constitutiu de la República Catalana impossibilitat. I en quart lloc, una creixent imposició de correctius corrosius i amb voluntat divisòria de la societat catalana.

Davant de tot plegat cal posar en primer pla el que uneix el sobiranisme. Ja arribaran les lògiques diferències i matisos. Cal un programa d’unitat nacional i democràtica que inclogui almenys els següents set punts.

1) Llibertat immediata de tots els detinguts. Implica, és clar, ajuda a les famílies. En tots els actes i accions del país hi han d’estar presents. La seva llibertat ha d’esdevenir un clam i ha d’arribar al món.

2) Unitat política del sobiranisme. Les eleccions il·legals del 21 de desembre cal considerar-les una oportunitat de recuperar presència en les velles institucions autonòmiques, d’aguditzar les contradiccions del nacionalisme espanyol i d’obrir els ulls de la societat europea. La llista electoral ha de ser de país, nacional i democràtica. És el que volem la majoria dels ciutadans.

3) Mantenir la mobilització del sobiranisme. Al carrer i arreu. Sempre de manera pacífica, amb maneres que només comprometin la quotidianitat de la ciutadania en moments clau. El paper de l’Assemblea i Òmnium és decisiu. Cal fer-los costat i multiplicar el nostre suport.

4) Raonar la República i engrandir la majoria social favorable a la independència i la democràcia. El perímetre del sobiranisme ha de créixer. Només hi ha una manera de fer-ho: explicant el sentit tangible de la República i les seves virtuts a la causa de la llibertat, el progrés, el benestar, la justícia i la solidaritat; és a dir, la República és abans que res el projecte de civilitat inclusiva i universalista de la gran majoria dels catalans. La República proclamada s’ha de fer visible en tot allò que de virtuós aportarà a la ciutadania. La República és la forma institucional del desplegament nacional en temps postnacionals. Busquem construir una nació estat oberta, interconnectada i cooperativa; una nació més horitzontal que vertical, que no sacralitza fronteres, que promou nodes i xarxes, culta, educada i cívica, inclusiva i democràtica.

5) Acabar de convèncer els europeus. Els catalans no renunciem a ser europeus i a participar plenament en les seves institucions. El que proposem és una solució, no un problema. El problema és un estat espanyol autoritari i excloent que exemplifica el pitjor camí que pot escollir la política europea.

6) Plantejar, malgrat tot, un programa de fraternitat amb la societat espanyola. Som molts els catalans que estem farts de l’estat espanyol. Però som ben pocs els que no desitgem una relació amical, fraternal i positiva per a tothom amb Espanya. Malgrat tot, no girarem l’esquena als amics espanyols que lluiten per fer d’Espanya una realitat política plenament democràtica i justa.

I 7) Guanyar amb la màxima contundència les eleccions del 21 de desembre. Són unes eleccions il·legals, però una oportunitat de posar en relleu la força del sobiranisme. I com deia, de posar en evidència les contradiccions de l’espanyolisme. La data d’aquestes eleccions és una imposició europea, el tret li ha sortit per la culata al govern espanyol.

Fora d’aquest programa, només dues coses per remarcar. D’una banda, la necessitat de coordinar tot el període a través d’algun tipus de sottogoverno que coordini les accions que emanin del govern legítim i de la mateixa societat civil. De l’altra, cal sostenir sense recances la nostra autoestima. Els catalans estem fent un procés polític admirable davant d’uns contrincants autoritaris disposats a qualsevol cosa per defensar els privilegis d’una minoria que s’ha apropiat de l’Estat i les seves institucions. No defallim, doncs, en les nostres conviccions. Estem fent les coses més que raonablement bé en un context molt difícil i amb una enorme dignitat. Som un referent de tots aquells que aspiren a millorar, a canviar els seus estats caducs i a transformar de manera democràtica una realitat política que condiciona i dificulta la vida dels ciutadans. Hem fet junts un llarg i admirable camí. Ens cal superar dificultats notables, però hi som més a prop que mai: guanyarem, i ho farem amb la immensa dignitat, convicció i virtut que atresora la nostra gent.

Etiquetes