Observava les notícies que m'entraven al Twitter i en això que en veig una que es referia a Paco Roig i l'assemblea d'accionistes del València CF. Com que amb prou feines memoritze alguns dels jugadors de l'altre club de la ciutat, no sabia que reunien la família dels Xotos en un hotel (supose que de cinc estrelles; estan arruïnats però representen el bo i florit de la societat autòctona).
Primer vaig pensar que es tractava d'una broma. El Twitter és ple de desficiosos; jo mateix, de tant en tant, ho sóc. A més i damunt feia una parell de setmanes havia parlat per telèfon amb Paco Roig i no em digué res. Un fet estrany; quan et crida has de tindre una estona lliure. Tanmateix l'usuari del Twitter informava contínuament de les intervencions de Roig, ara dient el seu nom ara anomenant-lo el Tronaor, àlies que fa referència a un coet faller i pel qual també se'l coneix.
A poc a poc m'arribaven notícies de l'assemblea d'altres repiuladors i totes feien mencions a les manifestacions de Paco. La darrera m'arrancà un somriure:
-Nena -diuen que va dir adreçant-se a una hostessa-, fes el favor de posar-me una miqueta d'aigua, filleta.
L'endemà als diaris em vaig assabentar, amb fotos i text, de la seua actuació (Paco no fa res si no és excepcional, va en el seu caràcter), que mai passa desapercebuda, siga en una assemblea o en una tertúlia de monjos benedictins. Si algú pot animar el cotarro és ell. Malgrat que tots hi estan en contra, els periodistes xalen d'allò més amb un home de setanta-dos anys, però amb l'energia d'un adolescent, una llengua buida de pèls i sense guió previ: "No vull tornar al València però sí expulsar els mangantes que el dirigeixen". El Tronaor ha tornat, en efecte.
De vuit anys ençà que els Xotos no tenien notícies de Paco (si deu haver patit callat durant vuit anys). Dos dies després de l'assemblea em va telefonar, per demanar-me el mòbil d'un periodista.
-Tinc ganes de rajar.
-Si no et deu quedar res al pap.
-La vull armar. Estic calentet.
-Jubila't, home, i passeja el gos.
-No puuuuuc... La sang em bull!
(Per respecte a les criatures no reproduiré la resta de la conversa.)
El seu objectiu és Manolo Llorente, president del club. Segons he llegit pretén que explique qui hi ha darrere dels seus negocis amb el València; per què s'endugué quatre o cinc milions d'euros de la venda de Villa al Barça. Afegí que si hi havia un intermediari i relacions fluïdes amb el Barcelona, per què ho féu a través d'una empresa? L'assemblea va durar gairebé set hores i fou protagonitzada per Roig. Ni Fidel Castro li haguera aguantat el ritme.
Li va dir de tot, a Llorente. El millor, però, fou quan el va acusar de simpatitzar amb el Madrid i la "sospita" de vinculació amb Bankia. També vol destapar les martingales del València amb el Partit Popular. I per reblar el clau va posar d'exemple el Llevant: "Mire vostè el Llevant, gairebé desnonat a Segona i ara jugant a Europa i el seu president cobra un quatre-cents per cent menys".
Paco és hiperactiu, necessita polemitzar. Ara, en tranquil·litzar-se una mica (tasca feixuga), intentaré convèncer-lo perquè es dedique a la política. Rita i companyia quedarien com un drap brut (a l'alcaldessa li professa un sentiment especial). Als ciutadans ens eixiria barat: no li calen assessors. Tu aconsella'l que ell diu el que li dóna la gana. Si ho fa, tal com està la política local, en fallida tècnica administrativa i imputats a cada cantonada, m'oferisc a dur-li el gotet d'aigua perquè no es quede afònic. En logística tinc experiència. En la Transició, jo duia un basquet de taronges a fi que l'altre, el camarada, pujara i amollara el míting.
