De jutjat de guàrdia

Als migdies a Telecinco podem veure De buena ley . Un espai presentat per la polifacètica Sandra Barneda en què munten una espècie de judici, amb un fals jutge inclòs, i en què hi ha un públic actiu que defensa una postura o una altra amb una vehemència pròpia d'un divendres a les tres de la matinada. Tot plegat sembla ben guionitzat i tots els que hi participen no tinc gaire dubte que són actors. Com sol passar a Telecinco, algunes de les cares més conegudes de la cadena, normalment exconcursants de GH, els quals podríem anomenar tertulians totterreny amb opinions de qualitat que cal tenir molt en compte, aporten la seva visió sobre el tema liderant un bàndol o un altre de l'entregat públic. La qüestió és fer espectacle i que el ritme televisiu no decaigui, i l'objectiu de fer justícia -justícia a la tele? - és una pura anècdota. Aquesta setmana vam riure de valent amb el cas d'un matrimoni amb un problema ben curiós. L'esposa estava en vaga de sexe des de feia 3 mesos i amenaçava de continuar-la fins que la sogra no abandonés el domicili conjugal. Descobrir una vaga de cames creuades quan cada dia veiem conflictes laborals per culpa de les retallades no deixa de ser destacable. El pobre marit amenaçava de fer alguna bestiesa perquè estava a punt d'explotar. Esperem que només fos una manera parlar perquè, si no, els senyors de Telecinco el tancarien en una caixa fins que explotés i ho poguéssim veure tots en directe. El millor de tot plegat és que acusava les amigues de la seva dona d'haver-se cregut la sèrie Sexe a Nova York i practicar algunes de les cruels tècniques de les seves protagonistes. Dramàtic. Ara bé, la discussió entre aquesta parella estava tan sobreactuada que feia moltíssima gràcia. Era un còctel de patetisme, surrealisme i tòpics sobre la parella que vaig arribar a pensar que estaven fent la competència directa a qualsevol de les sèries que perpetra José Luis Moreno.