No hi haurà treva electoral: els ‘municipals’ agafen embranzida
BarcelonaAbans que tinguem el veredicte dels comicis espanyols, i per si algú es pensava que hi hauria uns dies de treva electoral, ahir els alcaldables per Barcelona ja van obrir foc amb un primer debat. La notícia fabulosa, increïble, va ser que el tema inaugural no va ser ni el Procés -que hi va treure el nas, sí-, ni el turisme, ni la seguretat ni... sinó els problemes socials. Sí, ho han llegit bé. Però el mèrit no va ser exactament dels convidats, sinó de l’amfitriona: la Taula del Tercer Sector, que reuneix les entitats socials. Que no només va aconseguir reunir els set aspirants que actualment ja tenen representació al consistori, sinó que també els va posar deures i els va advertir educadament en un vídeo inicial: “No ens utilitzeu en campanya electoral”.
Pel que es va veure després, potser no els utilitzaran, però sens dubte seran més aviat objecte de bronca que no pas de consens, que és precisament el que va demanar al final de les dues hores de debat la moderadora, Esther Vera, directora de l’ARA, que es va guanyar així l’única ovació de la sala. Una sala on hi havia tot l’activisme social organitzat, un auditori exigent que només es va permetre riure a costa de l’ínclit Josep Bou (i uns quants cognoms més). L’aportació més concreta del candidat del PP, a part de fer constar el bon tracte “als meus treballadors”, va ser una confessió personal: “Tota la vida he ajudat Càritas i el Pare Manel”.
L’espectacle Bou
Però Bou lluïa una eufòria producte de la nit anterior: “La Cayetana va estar espectacularment espectacular”. En efecte, els alcaldables, després de tres dies d’aguantar debats televisius, venien amb ganes. Abans de començar, als passadissos, tots confessaven que el resultat era incert i que anirien a totes. En aquest primer foguejament públic van demostrar ganes i maneres. Menys Bou, la resta portaven els deures fets. Com a la tele, hi va haver ball de xifres (algunes devien ser fake, perquè no quadraven els números) i repartiment d’acusacions, tot i que Colau es va endur la palma. Arran de l’allau de crítiques que rebia d’esquerra i dreta, la carta defensiva que més va fer servir l’alcaldessa, com una taula de salvació, va ser un clàssic i tu més amb la Generalitat -i, per tant, amb els exconsellers Artadi i Maragall- com a blanc de les seves acusacions pels incompliments pressupostaris respecte a les polítiques socials a la ciutat de Barcelona.
A Colau se la va notar incòmoda aguantant el xàfec de la falta d’habitatge social, la gentrificació, els problemes amb les places d’escola bressol, els sensesostre, el top manta, l’atur... Un altre tipus d’incomoditat va ser la de Valls, que a part d’haver de buscar la manera de reiterar en cada intervenció que “la seguretat és la primera prioritat”, cada dos per tres li queia el cartell del faristol. En això va tenir paciència, però se li va acabar amb Saliente (CUP), davant la qual va fer valer la seva condició de fill d’immigrants a França: “Ja n’hi ha prou: si em tracta de racista jo dic que vostè és una irresponsable”.
Collboni semblava que jugués més a casa, però a vegades la confiança et traeix: va canviar el cognom de la presidenta del Tercer Sector, Francina Vila (en lloc d’Alsina). La incomoditat de Maragall? Va confondre Som Energia per Barcelona Energia, va demanar aire (feia molta calor) i va patir per cenyir-se als temps. En la resta de coses, també jugava força a casa. I la d’Artadi? En algun moment la seva fórmula màgica s’assemblava massa a la de Valls i Bou: combatre la pobresa creant riquesa. La insistència a reformar la llei d’estrangeria li va servir per marcar distàncies.
Si aquest primer debat és representatiu, la campanya de les municipals promet ser un tots contra Colau i un quasi tots (la CUP va per lliure i Bou no se sap per on va) a la recerca de la centralitat. Amb el Tercer Sector, per exemple, tant Colau com Maragall, Artadi, Collboni i Valls van buscar la complicitat de les entitats socials, és a dir, la col·laboració amb la societat civil. Saliente no: va tirar pel dret per dir a les entitats que la CUP optava per la municipalització i no per l’externalització dels serveis... En fi, això tot just comença.
