Hisenda i Indústria tornen a topar per la reforma elèctrica espanyola

BarcelonaMàxima expectació en el sector energètic de cara al consell de ministres de demà. El ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, ha afirmat que "amb molta probabilitat" l'executiu de Mariano Rajoy aprovaria aquest divendres una nova reforma energètica destinada a acabar, d'una vegada per totes, amb l'endèmic dèficit de tarifa (la diferència entre els ingressos i els costos reals del sistema), que ascendeix a 26.000 milions d'euros i creix a un ritme de 4.000 milions anuals.

I els preàmbuls d'aquesta presentació condueixen a una sensació de déjà-vu . Per dos motius: d'una banda, tal com va passar en la reforma del sector de fa un any, hi ha divisió entre els ministeris d'Indústria i d'Hisenda, i, de l'altra, sembla clar que la nova normativa no deixarà satisfet a ningú.

Els titulars dels dos departaments, Soria i Cristóbal Montoro, respectivament, van discrepar ahir sobre quina part del forat del dèficit de tarifa pot carregar-se als pressupostos generals de l'Estat (PGE). Indústria, que va anunciar que la nova reforma es presentaria a finals de juny, pretén que Hisenda aporti 2.000 milions d'euros a la solució del dèficit de tarifa via PGE. Cal dir que Hisenda ja ha concedit aquest any un crèdit extraordinari de 2.200 milions amb càrrec als PGE per finançar els possibles desfasaments en els incentius a les energies renovables.

Discrepàncies públiques

Soria va afirmar ahir que tenia el compromís d'Hisenda d'assumir part del dèficit "en uns termes ja acordats" entre els dos departaments. No obstant, des del departament que dirigeix Montoro van rebutjar que s'hagi tancat cap acord en aquest sentit.

L'agost del 2012, l'enfrontament va sorgir després que Montoro expressés en una entrevista el seu desacord amb algunes de les propostes d'Indústria per aturar el dèficit, en concret amb la possibilitat de gravar les energies renovables amb impostos especials. La disputa -en què va haver d'intervenir la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría- es va saldar amb una reforma descafeïnada i presentada amb retard que establia una solució salomònica: un impost del 6% per a totes les formes de generació d'electricitat.

Precisament ahir el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar el tancament de la nuclear de Garoña -la decisió d'Endesa i Iberdrola de tancar-la va produir-se amb motiu de l'última reforma-. No obstant, Indústria planeja reobrir-la.

La nova reforma elèctrica, un dels encàrrecs reiterats de Brussel·les a l'executiu de Rajoy, s'espera que inclogui noves retallades a les primes, a les renovables i a la retribució de les activitats de distribució i transport. És a dir, el govern espanyol preveu centrar la reforma en les activitats regulades i, a més, no espera que el nou marc es tradueixi en una pujada del preu de la llum. Així, tota la reforma se centra en les empreses. Tant les companyies tradicionals (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, EDP i E.ON) com els promotors de renovables (Acciona, Abengoa i Alstom Wind, entre d'altres) temen el pitjor -noves retallades de rendibilitat- i és previsible que la nova reforma acabi amb un rosari de recursos als tribunals.

Soria ja ha reconegut que la reforma no agradarà a les empreses i ha subratllat que Espanya no pot permetre carregar tot el problema sobre els consumidors, un fet que suposaria una pujada de la llum del 15%.

Abans d'arribar al consell de ministres, la nova reforma ha d'aconseguir el vistiplau de la comissió delegada d'Afers Econòmics, on Montoro i Sòria han d'intentar tornar a acostar postures perquè finalment el text tiri endavant.