Des del 2008, quan la crisi financera inicial va mutar en una crisi econòmica global, que sentim dir que aquesta és una crisi de confiança. Per tant, una crisi de desconfiança. Desconfiança entre bancs, entre governs, entre els consumidors i les empreses, entre bancs i potencials clients...
És per això que l'executiu de Mariano Rajoy posa tant d'èmfasi a influir en el terreny de les percepcions. Els ministres De Guindos i Montoro s'agafen als indicadors econòmics més escaients en cada moment per assegurar que el pitjor ja ha passat, per bé que altres dades (i percepcions, com l'Eurobaròmetre) no ho avalen. Tot per aconseguir que l'ensopit consumidor s'engresqui i qui sap si també -tant de bo- perquè els bancs deixin de desconfiar i obrin l'aixeta.
