OBSERVATORI DELS EUA

El mentider de Twitter

Si el somni de tot populista és aconseguir comunicar-se directament amb la gent, sense intermediaris que filtrin els missatges, Donald Trump és qui té més a tocar aquesta distopia, aquest estadi comunicacional en què líder i poble són tot u. Un context que minimitza les referències, la comprovació dels fets i el debat; i amplifica la força d’unes idees que penetren sense interferències ni modulacions.

Trump, reconvertit de xòuman televisiu a predicador de la política, utilitza el Twitter de manera tan magistral que està canviant el rol dels mitjans de comunicació tradicionals, que després de la penitència que han viscut durant la campanya temen sortir del foc per caure a les brases. Explotats pel Trump candidat, que va aconseguir hores i hores d’audiència en prime time, descol·locats perquè el nouvingut trenca regles i protocols, ja no són decisius i poden esdevenir prescindibles. És així per al republicà, que tira de Twitter per comunicar-se directament amb els seus i aconsegueix que els tuits que llança siguin repetits i amplificats pels mitjans tradicionals. Anuncis enllaunats en 140 caràcters que escriu ell personalment: criden prou l’atenció per tenir impacte i són suficientment ambigus per no comprometre’l.

És el cas de la sèrie de tuits que proclamaven que no hi hauria conflicte d’interessos entre el Trump empresari i el Trump president. Un gran anunci… que deixava les precisions per més endavant. Venia la idea, que molts mitjans van repetir, que deixava la direcció del seu imperi, però sense aclarir si en mantindria el control a través, per exemple, de la família.

Un altre exemple: en conèixer l’inici del recompte de vots en tres estats, un Trump aïrat va respondre-hi amb una bateria de tuits en què deia, sense proves, que ell hauria guanyat el vot popular si milions de persones no haguessin votat de manera il·legal. El vot popular l’ha perdut per una diferència enorme, més de 2,5 milions de vots, i res fa pensar que hi hagi hagut electors il·legals; però a Trump li és igual. Repetirà la falsa denúncia, l’amplificaran i la discutiran els mitjans, fins que la idea del frau es converteixi, per a alguns, en axioma.

Els cants de sirena de Trump

Tuits de propaganda, tuits per desviar l’atenció, per crear polèmiques fàcils que li permetin mantenir un estat d’excitació permanent, tuits per criticar periodistes o mitjans que no li agraden, tuits que s’alimenten de realitats convenients, de mitificacions i de falsedats palmàries. S’amaga darrere Twitter i combina aquesta activitat amb mítings per enlluernar els seus, evitant rodes de premsa i el contacte directe amb els periodistes, i comença a desmantellar el tradicional grup de periodistes de la Casa Blanca que segueixen 24 hores al dia el president.

Diuen que quan el metge ens falla anem a visitar el curandero. Que si el mal ens fa cargolar, a falta d’una alternativa racional estem disposats a explorar qualsevol opció per poca solidesa que tingui. Davant dels efectes negatius de la globalitzacio, i vist que els polítics de sempre no donen alternatives, una part important dels nord-americans han seguit els cants de sirena del Twitter de Trump i creuen cegament en les receptes miraculoses del curandero que els ha promès tornar a fer Amèrica gran. De moment, Trump no els decep. Actua igual de president electe que quan feia de candidat.