A 600 KM: DES DE MADRID

L’habitació del pànic

L’estat major dels partits de l’establishment s’ha reclòs en les seves habitacions del pànic, tirant de tota la seva artilleria electoral

Després de les enquestes de principis de campanya, han vingut els debats i, amb ells, la por. La jovenalla emergent ha demostrat que és capaç de sostenir un debat presidencial i no només això, ha posat por al cos. Tant que, després del debat a quatre, menys un, l’estat major dels partits de l’establishment s’ha reclòs en les seves habitacions del pànic, tirant de tota la seva artilleria electoral. Uns més que altres.

Sense entrar en els seus balanços i altres consideracions, la campanya del PP no està sent dolenta. Al final, Rajoy ha fet cas a Moragas enfront dels seus clàssics; a l’altra banda, mal que li pesi al desig, el PSOE no sembla que encerti la tecla. El seu error inicial va consistir a considerar una campanya a dos, fet al qual està acostumat amb fortuna variable. Ara, comprovat el seu error, ha tirat de fons d’armari.

La irrupció de González i les seves contradiccions, però, no sembla que ajudin gaire un líder que s’obstina en el continuisme, mentre que la campanya acaricia la ruptura, el nou temps. Rubalcaba va de romeria per mitjans receptius tractant d’apuntalar el seu candidat i, fins i tot, ha reaparegut un -fins ara marginat- Zapatero, potser requerit davant l’auge de Podem a Catalunya. L’altre president socialista és el que menys rebuig produeix en l’antic graner socialista. La consigna és Salvad al soldado Sánchez, però no sé si hi haurà temps. En tot cas, almenys, volen assegurar ser segons; això diuen a les habitacions del pànic. Per a alguns, taula de salvació, fins i tot somien que una carambola converteixi Sánchez en alternativa a Rajoy. En això compta Ciutadans. Aspiren a ser primers, però fluixegen en el discurs; en tot cas, l’establishment només el veu ja com a comodí que apuntali l’un o l’altre i taponi un crescut, de nou, Podem.

La formació morada està pujant -diuen alguns experts que fins i tot Unitat Popular - Esquerra Unida puja-. El seu suposat error amb Andalusia en el debat televisiu a quatre podria no ser-ho. Es va equivocar en dates i semàntica política, però no en la seva estratègia d’enviar un missatge ferm als seus possibles electors catalans: a Catalunya se la pot i se l’ha de consultar.

Pendents dels absents

Dilluns hi haurà un nou debat, aquest cop a dos. Sobre el paper, un intent de reduir la disputa, com fins ara, a l’antic bipartidisme, però això ja no és possible. El primer que notaran els espectadors és que falten almenys dos candidats més. El debat serà a la pantalla, però mai hi haurà més metadebat, per passat de moda i coix. L’última bala de Sánchez, potser la del bipartit. Veurem si l’un es recupera i si l’altre prova de rematar, certificant la mort del seu company de ball, o contemporitza per mantenir-lo. En tot cas, serà un trasllat de l’habitació del pànic. Sánchez i Rajoy estaran l’un depenent de l’altre però ho estaran, igualment, dels absents. Mai abans un debat a dos ha sigut com aquest: un veritable plató del pànic.

(Quan acabo aquesta columna arriben notícies de l’atemptat a Kabul. La mala gestió inicial de Rajoy amenaça la seva campanya.)