IMPUTACIÓ DE MAS

Combatre el catalanisme als tribunals ve de lluny

L’ultraespanyolisme ja va denunciar el 1919 Cambó i Puig i Cadafalch per “rebel·lió i sedició”

El dia 15 el president de la Generalitat haurà de declarar com a imputat davant la justícia per haver posat les urnes en el procés participatiu del 9-N. El sindicat ultradretà Manos Limpias exerceix la direcció de les acusacions particulars en aquesta querella contra Artur Mas; la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i l’exvicepresidenta Joana Ortega. Fent un cop d’ull a la història, s’evidencia com l’intent de l’espanyolisme extrem per intentar frenar als tribunals els debats sobre la relació de Catalunya amb Espanya no és una pràctica nova.

A principis del segle XX, l’any 1919, ja hi trobem un precedent, que l’historiador Joan Esculies recull en el número 291 de Revista de Catalunya, a partir de la documentació que ha trobat a l’Archivo Histórico Nacional. Com diu Esculies, “gairebé un segle després, la presentació aquest any d’una querella criminal contra el president de la Generalitat, Artur Mas, acusant-lo de « prevaricación, desobediencia, sedición -o alternativamente de rebelión- por su apuesta por el derecho a la autodeterminación de Cataluña » és una mostra més del fil que uneix l’actual ultraespanyolisme i l’iniciat per la Liga Patriótica Española el 1919: el discurs contra les propostes per reformular Espanya no ha canviat”.

La història arrenca després del final de la Primera Guerra Mundial, quan “el catalanisme entra en una fase d’agitació”. El novembre del 1918 la minoria republicana a les Corts espanyoles va presentar una moció per concedir “l’autonomia integral” al Principat. Intentant tenir la iniciativa de la situació, la Lliga va posar en marxa una ponència per redactar unes Bases per a l’autonomia de Catalunya. El president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, en va presentar les conclusions al president del consell de ministres, el liberal Manuel García Prieto, que va acabar dimitint.

A partir d’aquell moment, hi ha elements que, salvant les distàncies històriques, tenen ressonàncies en episodis recents. Com explica l’autor, “les fraccions majoritàries, tant de liberals com de conservadors, van iniciar immediatament una intensa campanya contra la proposta d’autonomia, incloent-hi el boicot als productes catalans”. La situació es va anar tensionant, amb manifestacions constants al centre de Barcelona. És en aquest context, explica Esculies, que apareix la Liga Patriótica Española per “combatre el separatisme i afirmar la unitat espanyola”, segons afirmaven.

“Simulacre de plebiscit”

Mentre continuava el debat estatutari -a partir d’una comissió extraparlamentària- i les autoritats prenien mesures per acabar amb els enfrontaments, l’entitat espanyolista va presentar una denúncia al Tribunal Suprem contra els diputats a les Corts Francesc Cambó i Joan Ventosa Calvell, el president Puig i Cadafalch i diversos consellers. Els acusaven de “rebel·lió, haver compromès la pau i la independència de l’Estat, desordre públic i sedició”.

Amb ulls del 2015, un dels punts significatius és que el text acusa els denunciats d’haver fet “un simulacre de plebiscit” per haver demanat per l’autonomia durant l’anomenada Setmana Municipal. També hi deia que els ajuntaments s’havien vist obligats a participar-hi. Finalment la denúncia no va prosperar, però, segons afirma l’historiador, “va obrir la via per denunciar qualsevol dels impulsors de la reorganització política de l’Estat”.