La independència avança, la investidura no es desbloqueja
Barcelona“Arribats a la cruïlla, hem de triar entre subordinació i llibertat. La subordinació és còmoda però té un cost. La llibertat és incòmoda perquè té un preu”. La frase és d’Artur Mas, que va pujar a la tribuna d’oradors a les cinc de la tarda, hores després que el Parlament hagués aprovat la declaració d’inici del procés cap a l’estat català. Al migdia els serveis de la cambra ja s’havien posat a treballar per notificar a les institucions de l’estat espanyol i d’Europa la determinació de començar la desconnexió. El full de ruta de la majoria, sorgida de les eleccions del 27 de setembre, és clar i ara toca buscar un govern que s’hi posi al davant. El candidat a la investidura de Junts pel Sí i líder de CDC es va oferir per pilotar l’etapa de transició que ha de durar “idealment” 18 mesos. Les mirades estan posades ara sobre la CUP, que té la clau per decidir si avui -o més endavant- Mas és reelegit president de la Generalitat.
Alguns observadors de fora de Catalunya, presents a la tribuna de convidats, se sorprenien de la normalitat amb què els diputats havien celebrat o criticat l’aprovació d’un text que, entre altres coses, proclama que els legisladors no se supeditaran a un Tribunal Constitucional “deslegitimat” i que insta a tramitar amb rapidesa les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública. L’abast polític de la resolució contrastava als passadissos del Parlament amb el neguit dels independentistes per la falta d’acord sobre el qui. Tothom és conscient que aquest embat no es pot fer amb un executiu en funcions, i més quan en l’horitzó més immediat hi ha unes eleccions espanyoles de resultat incert. Mas ho va verbalitzar al final del discurs, d’una hora i mitja: “Sense investidura no hi ha govern definitiu i, consegüentment, el procés queda encallat, almenys durant un temps”.
Avui, després del debat amb els grups, la cambra haurà de votar i, si es compleix el guió previst, caldrà tornar a intentar-ho dijous. En les converses informals alguns dirigents sobiranistes intentaven insuflar optimisme, convençuts que hi haurà acord aviat -potser amb alguna forma de govern col·legiat, amb les tres macroconselleries que ja va avançar l’ARA-, mentre que d’altres admetien amb resignació que les posicions continuen molt allunyades, sense descartar la possibilitat d’anar a unes noves eleccions al mes de març. Mas, però, va posar tota la carn a la graella, socialment i nacionalment, per seduir els d’Antonio Baños i evitar in extremis el desacord definitiu.
Les terceres vies, esgotades
Passi el que passi els pròxims dies i setmanes, el cap de llista de JxSí, Raül Romeva, va deixar clar que “això ja no té aturador”. “Ha arribat l’hora d’anar a totes”, va sentenciar. Els dos grups independentistes a la cambra van fer pinya al matí per fixar -cadascú amb els seus accents- el mandat que, a parer seu, surt de les urnes: hi ha majoria de diputats per iniciar la desconnexió. La ruptura. A la tarda Mas va recordar que el catalanisme ha explorat totes les terceres vies possibles sense èxit. L’Estat -que “no vol comprendre, vol destruir”- continua insensible al reconeixement nacional de Catalunya i, per tant, incapaç d’assumir el seu caràcter plurinacional. Arribats a aquest punt, amb unes institucions estatals que han arribat a imputar el president i dos membres del govern pel procés participatiu d’ara fa un any, el president català creu que ja no hi ha camí de retorn. O subordinació o llibertat, va dir, mantenint la mà estesa a la negociació i al diàleg. El document aprovat ahir no és “encara” una DUI, havia avisat Anna Gabriel, de la CUP.
A hores d’ara ningú espera que Madrid canviï de rumb, com a mínim mentre el PP governi amb majoria a la Moncloa. Previsible, Mariano Rajoy ha posat en marxa el mecanisme jurídico-polític per deixar sense efectes la resolució i, en última instància, sancionar i inhabilitar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Ahir era festa a la capital espanyola, però avui ja es reunirà el Consell d’Estat i demà, després de reunir el consell de ministres, el president espanyol signarà el recurs d’inconstitucionalitat. El xoc de trens sembla inevitable.
En aquesta pugna que s’albira, JxSí i la CUP no podran comptar amb la complicitat dels altres partits de tradició catalanista. El PSC va deixar clar el seu no rotund al camí emprès. Catalunya Sí que es Pot, partidari de tornar al referèndum, va evidenciar que no ho tindrà fàcil per mantenir la seva unitat interna. La cruïlla interroga a tothom.
