Els 'comuns' obtenen una victòria amarga a Catalunya

Domènech repeteix triomf, amb ERC en segona posició, però la via del referèndum pactat embarranca pels resultats d'Iglesias i el pes del bipartidisme

JOAN SERRA CARNÉ
JOAN SERRA CARNÉ

Catalunya va fer abans que ningú el trencament amb el règim del 1978. Els suports recollits a les eleccions del desembre per l' esquerra alternativa (el triomf d’En Comú Podem) i l' independentisme (ERC va obtenir el millor resultat de la seva història en uns comicis espanyols) van evidenciar que els catalans volien obrir una nova etapa. Sis mesos després, l'electorat ha tornat a reclamar ruptura amb l' statu quo, però no ha trobat la mateixa resposta arreu de l’Estat, on el bipartidisme ahir va resistir. Les urnes van dictar un escenari calcat. Els comuns van repetir victòria, hegemònics com són ja a Barcelona i l’àrea metropolitana -se’ls considera l’opció més vàlida per discutir el poder al PP-, però no van eixamplar resultats, com havien pronosticat tots els sondejos. El seu va ser un triomf amarg, perquè el sorpasso de Pablo Iglesias al PSOE va ser un intent fracassat, una desfeta d’Units Podem que també té lectures a Catalunya.

Si aspira a construir majories sòlides, el procés haurà de comptar amb l’espai de l’esquerra alternativa, tot i que la del referèndum pactat sigui avui una via morta, per la manera com va resistir el bloc constitucionalista a l’Estat, que ja ha verbalitzat repetidament el seu no al dret a decidir dels catalans. Mentre el referèndum s’endevina avui com una demanda menys factible, l'independentisme va aguantar tot i el context d’adversitats. Quan arribi l’hora de culminar el guió de la legislatura -a l’horitzó hi ha la qüestió de confiança del setembre-, ERC també podrà reclamar protagonisme. Oriol Junqueras surt reforçat del 26-J, perquè les urnes van ratificar que disposa del lideratge moral del procés. El seu partit ha sigut la primera força independentista per segon cop consecutiu en unes generals (amb més percentatge de vot que el 20-D). Sumant escons amb CDC, els partidaris de l’estat propi van poder agafar oxigen després d’unes setmanes molt complicades.

La llista més votada a Catalunya al 26-J, municipi per municipi

Amb un descens accentuat de la participació -especialment a Catalunya-, l'única alegria de la nit per a Pablo Iglesias va ser la bossa de vots recollida a les ciutats més poblades del territori català (amb victòria lila a les demarcacions de Barcelona i Tarragona). La millor aliada del líder d’Units Podem és, sens dubte, Ada Colau. La coalició apadrinada per l’alcaldessa de Barcelona -amb Xavier Domènech com a cap de cartell- es va beneficiar del vot dual de sobiranistes. Però els que veien en Iglesias l’únic candidat per abanderar un canvi profund a l’Estat, també en clau de justícia social i regeneració democràtica, van comprovar ahir que Espanya va tornar a confiar en les forces del bipartidisme.

Amb 12 diputats al sarró, els comuns són avui una opció sòlida, també pel retrocés del PSC, sintetitzat en els set escons de Meritxell Batet, un menys que el sumat per Carme Chacón, que ahir va fer de vocal en una mesa. Colau acostuma a recordar que l’espai que capitaneja "ha vingut per quedar-se". Amb els resultats com a principal aval, ara l’alcaldessa i els seus socis hauran d’entomar la construcció d’un nou subjecte polític, un partit que electoralment aspira a tot a Catalunya. Els comuns, però, tenen el deure de rumiar l’argumentari de la "fraternitat" de l’Estat. Com l’esquerra alternativa, ERC també ha fet un trajecte cap a la centralitat, de la mà de Junqueras. Els republicans, empesos pel vot d’electors de Junts pel Sí i també de la CUP -com és el cas de David Fernàndez-, van repetir els nou escons, tot i no poder exhibir la carta dels pressupostos del Govern.

Percentatge de vot d'En Comú Podem per municipis al 26-J

Homs contradiu les enquestes

El lideratge del vot independentista correspon avui a ERC, que va ser primera força a Girona i Lleida, abans feus convergents. Els republicans podran pressionar encara més els comuns per sumar-los al full de ruta sobiranista. "Espanya és irreformable", afirmava ahir Junqueras, en un missatge dirigit a l’esquerra alternativa. La via de forçar un referèndum unilateral podria prendre cos davant d’una Espanya cada cop més distant. Per la seva banda, Francesc Homs va poder retenir els vuit diputats que CDC va esgarrapar el 20-D. L' escàndol protagonitzat pel ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz -nom associat a la guerra bruta contra el procés-, va servir-li a Homs per contradir les enquestes, després de completar la campanya "més convergent". Tot i mantenir representació (8 escons), Convergència no va guanyar en cap de les 15 ciutats més poblades: ERC li va prendre el triomf a Girona, Manresa i Sant Cugat. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha viscut els primers comicis a Palau, ha d’entomar ara la preparació de la qüestió de confiança, una altra prova de foc, fixada per al setembre, que marcarà els tempos de la política catalana.

Diferència de percentatge de vot a ERC entre el 20-D i el 26-J

A qui li toca obrir un període de reflexió és a Ciutadans. Com va passar a l’Estat, on la desfeta va ser majúscula, els liberals van ser els grans perdedors de la nit. Els registres d’Albert Rivera van començar a flaquejar per la seva terra, on va ser última força (cinc diputats). Al PP no li van fer mal les converses conspiratives de Fernández Díaz amb el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. Va obtenir sis escons. L’ariet de Mariano Rajoy contra l’independentisme va tancar la nit electoral amb un somriure.