LA PÀGINA BORDA

El despertar de la Força

Hi ha uns 150 metres entre el carrer Génova i l’accés a l’ Audiència Nacional. Aquest tros d’asfalt que en condicions normals, en un passeig, es consumeix en un moment, resulta etern per als que hi van per obligació. Els que tenen una imatge pública sobre la qual fonamenten la seva activitat professional saben que les gravacions de les càmeres de televisió passaran factura. Això és el que han experimentat Rosell i Bartomeu en la primera jornada de declaracions del cas Neymar-DIS. I una vivència similar és la que haurà de patir aquest dimarts Neymar. Acostumat com està als mastegots que rep dels rivals sobre la gespa, patirà força més en aquests 150 metres de terreny plàcid i sense entrades al turmell. Neymar representa en si mateix una multinacional de la imatge. La passejadeta obligada i transmesa en streaming arreu del món ja és en si mateixa una condemna de la qual li costarà refer-se, fins i tot en el cas d’un veredicte favorable del jutge De la Mata.

Segur que és casualitat però en pocs mesos haurem vist Neymar a l’Audiència Nacional, Messi al jutjat de Gavà i Mascherano a la Ciutat de la Justícia per acceptar una sentència condemnatòria de resultes d’un pacte. A més, altres jugadors de la plantilla pateixen del mateix mal i els membres de la junta directiva del club també es belluguen per escenaris similars. Fa uns mesos Florentino Pérez va declarar com a testimoni del cas Púnica i a l’Audiència Nacional es van arribar a plantejar, per primer cop, que el president del Madrid tingués permís per estalviar-se els 150 metres famosos. No se’n va acabar de sortir. El cert, però, és que molt probablement el Barça ha gestionat molt malament operacions com el fitxatge de Neymar i que fins ara ha sigut molt naïf en altres assumptes institucionals, però també és veritat que, si hi ha casos similars fora del Barça, o no s’han jutjat o no han tingut la visibilitat mediàtica del cas que ens ocupa. Es fan coses malament, sí. Només aquí? A França Benzema té problemes però, esclar, estem parlant de França.

Sigui com sigui, el Barça ha perdut la innocència. Ha abandonat els complexos. Des del món del bàsquet ens arriba una nova proactivitat del club a la trinxera legal. El missatge és: defensarem els nostres interessos contra qui calgui. Arriba en forma d’impugnacions i personar-se en casos com a part afectada. Arriba tard però aquest despertar de la Força blaugrana als despatxos ens oferirà grans moments si s’expandeix del bàsquet a tot arreu.