Animals: La inspiració literària més ‘bèstia’
BarcelonaHi ha una plaga d’animals envaint les llibreries, i no són lectors sinó una selecció de novetats que situen cérvols, falcons, gallines o vaques al centre de les ficcions. Tres de les propostes narratives més interessants dels últims mesos són animalesques. La primera a arribar va ser Els ocells, de Víctor García Tur. Publicada per Empúries -i guanyadora del premi Marian Vayreda-, la novel·la parteix d’una revisió de la pel·lícula homònima d’Alfred Hitchcock: en comptes d’atacar la gent, els ocells del llibre desapareixen d’una part de la comarca imaginària de les Moles, on es desenvolupa l’acció.
“A Els ocells de Hitchcock hi ha una mica de sang i terror, i la meva mare no volia que la veiés perquè en aquella època tenia malsons i problemes de fantasies sinistres -recorda García Tur-. Van anar passant els anys i vaig oblidar la pel·lícula, fins que la vaig veure quan ja tenia 30 anys. Em va agradar tant que la vaig voler fer meva. Passava el mateix que quan cantes en un karaoke: aquella cançó et fascina tant que la vols interpretar”.
La novel·la explora temes com la complexitat de les famílies i la foscor de tradicions arrelades -des de les festes populars fins a les visites a prostíbuls- amb ironia i suspens. La intriga del llibre consisteix a esbrinar per què s’han esfumat els ocells de les Moles. “No és una novel·la de terror, però el suspens hi és important -continua l’autor-. Per què han desaparegut, els ocells? No hi ha l’ànim de fer un llibre només de terror, perquè sempre que l’acció s’encamina cap a aquest gènere hi ha un gir que l’hi allunya. Una de les escenes de terror d’ Els ocells és quan la biòloga Virgínia veu que el perímetre en què han desaparegut els ocells acaba en una línia recta, construint un quadrat. El terror acostuma a ser incomprensible, fosc i informe. A la meva novel·la, el terror és geomètric. No és un monstre, sinó que ve donat per la perfecció”.
A El dia del cérvol (L’Altra), Marina Espasa explica l’enamorament entre la Minerva i en Ricard, dos barcelonins que ronden la trentena mentre, en paral·lel, ella investiga per què la ciutat s’ha omplert de cérvols. “Vaig transmetre als personatges l’obsessió que jo tenia per aquests animals -diu Espasa-. De cop i volta en vaig començar a veure pertot. Se’n podien trobar en gorres, camises de quadres i hipsters. Els cérvols havien de ser el senyal d’alguna cosa, a la novel·la. Una societat secreta”. Va ser llavors que es va inventar la subtrama política del llibre: “Hi ha dues associacions secretes, els Atletes del Nord i els Ganduls del Sud. Els primers es podria dir que són d’ultradreta, i els segons, antifeixistes”. L’amulet dels antifeixistes són, precisament, els cérvols: tocant-ne un, els personatges poden fer petits viatges en l’espai i el temps.
Gallines i falcons
Anna Ballbona ha sigut finalista del primer premi Anagrama amb Joyce i les gallines. Hi imagina un personatge, la Dora, que treballa en un diari a Barcelona i que té una habilitat especial per “detectar l’absurditat de la quotidianitat més banal” fins que es rebel·la contra el “funcionament atrotinat i precari” del seu entorn laboral i social i comença a pintar grafitis de gallines en un barri de la perifèria de Granollers, inspirant-se en Banksy, l’artista que amaga la seva identitat. “Les seves accions de carrer lliguen molt amb el que ella farà quan es passegi per la perifèria de Granollers -continua-. Les pintades de la Dora, que utilitzen l’element de les gallines, volen causar un efecte en qui ho veu o ho viu”. Contenen missatges com ara “Esbotzeu el sistema!” o “Vindrà el nostre temps”.
També la britànica Helen MacDonald ha fet servir ocells per inspirar-se literàriament. A la hipnòtica F de Falcó (Àtic dels Llibres) escriu una història emocionant sobre el procés de superació del dol de la mort del pare, combinant memòries, assaig i el procés d’ensinistrar la Mabel, un falcó perdiguer que l’autora va comprar amb la intenció de connectar amb el seu passat. “M’he anat trobant gent que em deia que tenir un falcó en captivitat és dolent perquè són animals molt salvatges i és pràcticament impossible ensinistrar-los -reconeix l’autora anglesa-. No és així: amb la Mabel havíem arribat a jugar i tot”.
A Vaca sagrada (Empúries), l’actor David Duchovny, popular per la sèrie de televisió The X-Files, explica amb voluntat humorística la història d’una vaca que vol fugir dels Estats Units fins a l’Índia per no acabar en un escorxador. Emprèn el viatge acompanyada d’un porc que es vol convertir al judaisme i d’un gall dindi. Amb molts més encerts, Marian Engel narra a la novel·la Oso (Impedimenta) la tèrbola història d’una bibliotecària que s’enamora d’un ós. L’autora canadenca arriba a transmetre la fascinació de la dona pel que és salvatge i incomprensible, un tema que també estructura les memòries del naturalista Doug Peacock, Mis años Grizzly (Errata Naturae), que va passar les dècades dels 70 i dels 80 tot sol, enmig de la natura, observant les pautes de conducta dels óssos bruns.
