RAONS

Qui mana a Espanya?

L’estiu passat un ministre que ja no hi és em va dir: “No t’enganyis, en aquest país el primer poder és el judicial”. Quan Guerra era al govern hi va haver rebombori perquè va dir que “Montesquieu havia mort”, acomiadant la separació de poders. Vàrem entendre que la primacia era de l’executiu. ¿Deu ser que el judicial ha recuperat terreny?

Aquests darrers dies hem vist coses difícils d’encaixar en la separació de poders que les normes democràtiques exigeixen. La darrera, una nota de la permanent del Consell General del Poder Judicial contra Pablo Iglesias per haver criticat la sentència que condemnava la dirigent de Podem Isa Serra per enfrontar-se amb la policia en un desnonament. ¿Hem d’entendre que hi ha una jerarquia de poders? ¿Que el poder judicial pot criticar el poder executiu però l’executiu no pot criticar el judicial? Els jutges acusen Iglesias de “propagar una sospita de manca d’imparcialitat dels jutges espanyols”. ¿No és amb la seva feina, amb les seves sentències, que els jutges han d’acreditar la seva imparcialitat davant de la ciutadania?

També és estrany que la justícia emplaci el govern a donar-li compte de com va l’administració de mascaretes. Com diu un amic que va ser jutge: què diria el Suprem si, en virtut de l’estat d’alarma, l’executiu li demanés el llistat dels assenyalaments del Suprem? També és difícil d’entendre que la justícia admeti a tràmit querelles contra el govern per homicidi per imprudència en la gestió de la crisi del covid-19. És una porta oberta a la dreta radical per assaltar els jutjats.

L’equilibri de poders és un dels indicis més clars de la qualitat d’una democràcia. Tanmateix, la sospita de la primacia del poder judicial fa temps que està estesa. I els poders executiu i legislatiu hi han contribuït poderosament traslladant a la justícia problemes que s’havien de resoldre en el terreny de la política. Marca una època la decisió del govern Rajoy de subrogar en el poder judicial la responsabilitat de resoldre la qüestió catalana. Una decisió que va polititzar alarmantment la justícia, que ha demostrat la impotència de la política i que no ha contribuït en res a l’encarrilament del problema.