Barcelona a escala humana

Aquesta és una història real que il·lustra els canvis recents d’una ciutat com Barcelona. Una parella resident a l’Eixample Dret, tots dos de 40 anys i amb feines estables, està a punt de tenir un fill. L’arribada del nadó coincideix amb la finalització del contracte de lloguer del pis on viuen. Estan decidits a renovar-lo i acceleren les converses amb els propietaris. I, de sobte, la gran sorpresa: la proposta que els fan de continuïtat suposa un augment del 35% del preu del lloguer. Fins llavors, els mitjans informaven que l’increment mitjà a la ciutat voltava el 15%. Després d’indagar en les raons del sobtat canvi, descobreixen la notícia: el seu edifici l’ha comprat un gran fons d’inversió internacional.

Quan, fa cinc anys, la parella es va traslladar a l’Eixample, no hi tenien cap vincle previ. Però es van sentir atrets per la vida que hi intuïen, la barreja de comerç, residència i lleure que tan obstinadament va perseguir Cerdà. El barri està ben comunicat i, encara avui, té comerços de proximitat, dos mercats, restaurants, cinemes, bones escoles i aquesta petita espècie en extinció en què s’han convertit les floristeries. Des de fa un temps, s’hi percep un canvi lent però de fons. El barri es troba en l’eix que va de la Pedrera a la Sagrada Família passant per la Casa de les Punxes. En pocs mesos, hi han obert dos albergs, un hotel i botigues destinades a turistes: bugaderies de dia, lloguers de bicicletes per hores, esmorzars exprés. S’hi comencen a endevinar les raons de l’interès dels inversors.

Una de les singularitats de Barcelona és la seva escala humana. Part del seu atractiu és que és relativament petita i alhora conté tots els elements d’una gran capital. Sent una de les ciutats més denses del món, està pensada per a trajectes curts i es pot travessar fàcilment a peu. Encara avui, els seus barris mantenen l’esperit de quan fa més de 150 anys eren pobles independents. Aquesta dimensió a peu de carrer és la que ha contribuït a la seva qualitat de vida i al seu dinamisme comercial i cultural. Amb una ubicació excepcional i una bona connexió amb el món, s’ha convertit en una ciutat relativament única en el panorama europeu.

A ningú sorprèn l’atractiu de Barcelona. Un informe recent anunciava que, avui, els fons internacionals són els responsables del 40% de la compra d’habitatge a la ciutat. El problema és que amb aquestes operacions Barcelona entra en un circuit global en què el sòl urbà i l’habitatge passen a ser una mercaderia i deixen de formar part d’un entramat complex, de gra petit, a vegades problemàtic, però que incentivava una cadena de relacions a escala humana i que permetia conjugar llibertat individual i vida col·lectiva. Les noves inversions globals són operacions massives i desarrelades, que no construeixen ciutat i que depenen de forces llunyanes sense govern amb una incidència directa en la vida quotidiana dels barcelonins. Amb aquest canvi d’escala, Barcelona corre el risc de perdre un dels seus grans valors intangibles: el que l’havia fet més atractiva pels seus propis ciutadans.