Més enllà de Marx
L’EROSIÓ DEL PODER DE L’ESTAT, LA CRISI ECOLÒGICA I LA DISCRIMINACIÓ DE GÈNERE són imprescindibles per al capitalisme actual. Així de contundent s’expressa la filòsofa Nancy Fraser en la seva anàlisi de la crisi. Segons ella, “el capitalisme no és un sistema econòmic”. És un ordre social, un sistema que només es pot entendre si s’hi inclouen la política, el medi ambient i el gènere.
Fraser s’afegeix així a la fornada de pensadors que revisen l’obra de Marx per aportar llum a la crisi. No és cap casualitat que El capital sigui avui un dels llibres més venuts arreu del món. Analistes de diferents ideologies debaten sobre el futur del capitalisme i activistes de diversos països es mobilitzen contra els seus efectes econòmics i socials. L’interès renovat per repensar el capitalisme és un indici de la profunditat de la crisi. Però també és un símptoma de la falta d’un marc teòric clar per interpretar-la i, per tant, poder donar-hi una resposta adequada.
El capitalisme financer s’ha alimentat de la desregulació dels mercats i l’erosió del poder dels estats en curs des dels anys vuitanta. La lliure circulació dels diners a escala global conviu amb uns poders confinats dins les fronteres estatals. Aquesta divisió entre economia globalitzada i política estatal i la feblesa creixent dels poders públics fan funcionar el capitalisme actual i al mateix temps el posen en crisi.
L’aportació original de Fraser és vincular-hi també el canvi climàtic i la desigualtat de gènere. El capitalisme ha considerat la natura com una font inesgotable de recursos i al mateix temps l’ha convertida en una deixalleria per als seus residus. És una flagrant contradicció: li assigna valor i n’hi treu a la vegada. Paral·lelament, el capitalisme global ha aguditzat la divisió entre el treball productiu i les tasques vinculades a la reproducció social, majoritàriament assumides per dones. S’han desprestigiat i retornat a l’esfera privada la cura dels fills i la gent gran, l’educació, el treball domèstic i l’assistència afectiva, que són el nucli dels vincles socials. La invisibilitat de les dones en l’esfera pública i el desequilibri entre el treball productiu i el reproductiu és un conflicte social ocult que fa que el sistema aguanti i alhora li genera una esquerda enorme.
El capitalisme abusa de la política, de la natura i del treball reproductiu no mercantilitzat per sobreviure. Alhora, l’afebliment de l’estat, l’esgotament dels recursos i la discriminació de gènere alimenten la crisi econòmica. Aquest és el cercle viciós. Trencar-lo, doncs, il·luminaria la seva solució.
