L’exemple del Raval

El Raval és un barri d’equilibris precaris que no deixa indiferent a ningú

El Raval és un barri magnètic. La seva proximitat al port l’ha convertit en la porta d’entrada simbòlica a la ciutat de Barcelona. Ple de referents literaris i de vides reals i imaginàries, és un barri associat als límits físics i metafòrics de la ciutat. El seu nom d’origen àrab remet a un territori als marges, a l’espai que s’escampa més enllà de les muralles. El Raval va néixer entre els segles XIII i XIV al territori llavors no urbanitzat comprès entre les antigues muralles de la Rambla i les rondes. Des d’aleshores, la seva ha estat una història lligada als marges geogràfics i socials de la ciutat. Però també és el barri d’arribada per excel·lència, el lloc on imaginar una vida nova, un espai d’esperança. Indret de diversió de la burgesia que es va instal·lar a l’Eixample a finals del segle XIX, el Raval és avui marginalitat però és també un espai de barreja, anonimat i creació. Centre i perifèria alhora, és un barri petit, de poc més d’un quilòmetre quadrat, i extremadament dens. A una trama urbana d’origen medieval s’hi afegeix una densitat de població tres vegades més alta que la mitjana de Barcelona, ja molt elevada en termes europeus. En aquest espai tan petit i dens hi conviuen més de cinquanta nacionalitats sense gaires vincles culturals ni històrics entre elles. El Raval és un barri d’equilibris precaris que no deixa indiferent a ningú.

Combatre el fracàs escolar dels alumnes del Raval és a hores d’ara un objectiu de primer ordre

Potser tots aquests factors són els que expliquen que el Raval tingui un teixit social, cultural i econòmic que treballa de manera incansable a favor de la millora de la cohesió social i la qualitat de vida dels seus habitants. Entitats socials, centres educatius, institucions culturals, administracions públiques, comerços i associacions de veïns i d’immigrants es vinculen en projectes comunitaris que avui sostenen el barri. La trama de la societat civil del Raval és exemplar.

De tots els reptes que té plantejats el Raval, l’educació és probablement el més central. El nivell educatiu dels habitants del barri és sensiblement inferior a la mitjana de Barcelona. Les seves escoles i instituts tenen un 80% d’alumnes d’origen immigrant, amb una elevada rotació que dificulta l’aprenentatge del conjunt. La gran assignatura pendent són, però, els índexs d’abandonament escolar prematur, que, amb més d’un 40%, gairebé doblen la mitjana catalana (24%), la qual ja és ella mateixa molt superior a l’europea (12,8%).

Trobar solucions contra l’abandonament escolar, enfortir les famílies i connectar els diferents espais educatius del barri és la finalitat de l’Ed Hack Raval, un interessant projecte impulsat per les fundacions Jaume Bofill i Tot Raval. La iniciativa va reunir 200 persones de diferents àmbits per dissenyar solucions concretes, viables i reproduïbles als principals reptes educatius del barri. Caldrà seguir-les amb deteniment perquè, si és en les segones i terceres generacions d’immigrants on es juga el futur de les societats europees, combatre el fracàs escolar dels alumnes del Raval és a hores d’ara un objectiu de primer ordre.