Nou capítol del cas Valtònyc: el jutge de Gant pregunta al Constitucional belga per decidir sobre la seva extradició

El tribunal vol determinar si les injúries a la Corona s'emmarquen o no en la llibertat d'expressió

Un altre capítol en el periple judicial del raper Valtònyc a Bèlgica. Aquest dimarts, el jutjat d'apel·lació de Gant ha volgut fer un pas més abans de decidir sobre l'extradició del músic mallorquí i ha decidit elevar una pregunta al Tribunal Constitucional belga per determinar si les injúries a la Corona, un dels delictes pels quals se'l va condemnar a Espanya, s'emmarca o no dins la llibertat d'expressió. Així ho han explicat els advocats de l'exiliat a la sortida d'una breu vista. 

L'Audiència Nacional va condemnar Valtònyc per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona per les lletres de les seves cançons i per un delicte d'amenaces. La condemna va ser a tres anys i mig de presó i el raper va exiliar-se a Bèlgica. 

"A Bèlgica encara tenim una llei del segle XIX, en què es penalitzen les ofenses al rei. Ara el tribunal pregunta al Constitucional si les injúries al rei per les quals es va condemnar Valtònyc corresponen o no a la llibertat d'expressió", ha explicat l'advocat del raper, Simon Bekaert. El lletrat també s'ha mostrat "confiat" del resultat d'aquest nou capítol del procés perquè assegura que ja hi ha casos en què la justícia europea ha considerat accions semblants emmarcades dins la llibertat d'expressió. 

També el músic exiliat a Bèlgica s'ha mostrat satisfet: "Era una possibilitat que havíem previst. Tot el que sigui tenir més arguments al nostre favor ens serveix. El que està clar és que com més temps passi millor, perquè com més temps passa més grossa la fan els Borbons ". El jove mallorquí ha reivindicat que amb el temps s'ha demostrat que les lletres per les quals se'l va condemnar "no eren cap mentida" i, per això, ha reivindicat que està "content" d'anar a tots els tribunals possibles de Bèlgica. "M'han condemnat per fer un espòiler", ha ironitzat. 

Valtònyc, que es va exiliar a Bèlgica el 2018, està a l'espera d'una decisió judicial que es va allargant. Amb la pregunta prejudicial que ha elevat el tribunal d'apel·lació de Gant, el cas pot dilatar-se encara mig any més, segons ha dit la defensa, ja que, d'entrada, la pròxima cita s'ha fixat per al dia 3 de desembre, però la data dependrà dels temps del mateix Constitucional. Després de la decisió del tribunal d'apel·lació, a més, encara queda una tercera instància judicial, la de cassació, a la qual es pot recórrer. 

El jutjat de primera instància de Gant va rebutjar l'extradició de Valtònyc el setembre del 2018, perquè va considerar que no hi havia doble incriminació dels delictes, necessari per efectuar l'extradició automàtica emmarcada dins el sistema de les euroordres, les ordres europees de detenció. Tot seguit, la Fiscalia belga va recórrer en nom de la Fiscalia espanyola a la següent instància, el tribunal d'apel·lació, que és el que ha dictat sentència aquest dimarts. 

Aquesta no és la primera qüestió prejudicial que eleva aquest cas. El tribunal d'apel·lació de Gant ja va preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si Espanya podia demanar l'extradició de Valtònyc sota un Codi Penal posterior als delictes comesos.

El TJUE va donar la raó al raper i va considerar que Espanya havia emès incorrectament l'euroordre perquè  l'Audiència Nacional va condemnar el raper per enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes del terrorisme comesos entre el 2012 i el 2013, quan la pena màxima de presó era de dos anys. Tanmateix, el 2015 es va modificar i es va establir una pena màxima de tres anys. Quan Valtònyc es va exiliar a Bèlgica, l'Audiència Nacional va emetre una ordre de detenció europea pel delicte de "terrorisme" aplicant el Codi Penal del 2015, perquè la legislació europea només permet la via ràpida de l'extradició per a crims castigats amb almenys tres anys de presó.

Per què es va condemnar Valtònyc? 

Segons la sentència de l'Audiència Nacional confirmada pel Tribunal Suprem el febrer del 2018, les cançons Espanya 0 - Goma 2,   Caminant per la ciutat i   Microglicerina, entre d’altres, “tenen un indubtable caràcter laudatori de les organitzacions terroristes Grapo i ETA i dels seus membres que va més enllà de l’expressió de coincidència amb objectius polítics [...] i que comporta una lloança, no dels objectius polítics, sinó dels mitjans violents emprats per les esmentades organitzacions terroristes”. En aquestes cançons es feien afirmacions com ara: "Vull transmetre als espanyols un missatge, ETA és una gran nació", "A veure si ETA posa una bomba i explota" o "Que exploti un autobús del PP amb nitroglicerina carregat", entre d'altres. 

La defensa havia argumentat que les lletres de les cançons eren “un desig subjectiu” i que “el llenguatge del rap és extrem, provocador, al·legòric i simbòlic” i que en cap cas “es menystenien les víctimes”. Però el recurs va ser desestimat.