TEATRE

Cinquè assalt a la cartellera de ‘Pel davant... i pel darrera’

La nova producció de l'obra ja es pot veure al Teatre Borràs

Poques comèdies han sigut tan constants a la cartellera catalana com Pel davant... i pel darrera, de Michael Frayn. El director Alexander Herold ha tornat a posar a prova l’eficàcia d’aquest muntatge amb una nova producció de l’obra (i en són cinc!) que ja es pot veure al Teatre Borràs. Des de l’estrena, el 1985, l’obra ha tornat a Barcelona el 1996, el 2002 i el 2010, sempre amb un repartiment diferent i sempre amb una versió revisada pel mateix Herold i per Paco Mir. L’única condició intocable és una particularitat que va afavorir l’obra catalana respecte a altres ciutats del món: l’ús còmic del bilingüisme. Potser per això Barcelona és el lloc del món on se n’han aixecat més produccions, tot i que en nombre de funcions guanyi Londres (des del 1982 l’obra ha estat en cartell contínuament en algun lloc del món: s’ha fet en 28 idiomes i en 50 països). Per accentuar encara més el joc lingüístic, al nou Pel davant... i pel darrera han fet que els actors representin una obra castissa que passa a la Sierra madrilenya, hi han introduït el telèfon mòbil i l’han reduït a les dues hores.

L’argument és conegut: una companyia de teatre nefasta intenta representar un vodevil anomenat ¿Me enseñas la sardina?, però l’espectador podrà veure també què passa entre bambolines perquè es gira el decorat, que per a l’ocasió també s’ha restaurat de dalt a baix. “A Londres hi havia gent que al final demanava que li tornessin els diners [de l’obra] perquè no l’havien acabat d’assajar”, recorda Herold.

De l’últim muntatge repeteixen Miquel Sitjar i Jordi Díaz, i s’hi afegeixen actors tan coneguts com Lloll Bertran, Agnès Busquets, Carme Pla, Lluís Villanueva i Xavier Serrat. Els productors d’Anexa diuen que en l’última reposició es van trencar sis butaques a causa del riure dels espectadors. Se non è vero, è ben trovato.